Sopar d’empresa. Comprar loteria i que toqui poc o menys del que s’ha comprat. Redactar la carta als reis. Donar de menjar al Tió per fer-lo cagar. Posar a bullir tot tipus de carn de porc, vedella, xai i/o pollastre, així com un grapat de verdures, per fer una bona escudella. Compartir taula amb la família. Rostir el farcit dels canelons i passar-se un altre dia a la cuina i a la taula. Pensar què posar-se per cap d’any, a banda de roba interior vermella. Anar a casa de diversos amics i familiars, a veure si també han passat els reis per allà. I així cada any.
A les celebracions cada individu, cada família, cada clan, té els seus costums particulars. Aquestes dues setmanes són molt intenses pel que fa a costums, especialment familiars. Difícilment es perdin, ja que formen part d’una tradició. Segurament, des d’abans de celebrar el Nadal, ja hi havia qui compartia un àpat ben calòric amb tota la resta de la comunitat per celebrar l’arribada de l’hivern. Són però immutables?
Últimament abunden comentaris i bromes sobre el desembarcament cada cop més massiu de Pare Noël en aquestes dates a casa nostra, en la mateixa mesura que les carbasses de Halloween pels volts de Tots Sants o els cors i pètals de rosa pels de Sant Valentí. Ens hem de preocupar per veure desaparèixer les nostres tradicions?
Potser és cert que, la globalització farà que, malgrat el canvi climàtic, el nostre Nadal cada cop vagi més associat a la neu, els rens i a un trineu, però difícilment es pugui trencar el costum de reunir-nos i menjar plegats.
La repetició de rituals esdevé costum i de costum a tradició. Ens hauríem de remuntar força generacions endarrere per trobar l’origen d’aquests dies plens de trobades familiars i àpats eterns. Així que no hauria de preocupar la possible invasió de tradicions foranes, que segurament acabi incorporant-se mica en mica als nostres costums, sense alterar-ne la seva essència.
