Si us apunteu a un curs de gestió empresarial o aneu a qualsevol xerrada sobre creació o gestió d’empreses, la paraula que més escoltareu és “canvi”. Probablement us parlaran de com heu de preparar-vos i adaptar-vos al canvi, de com heu de gestionar-lo, i no sortireu mai sense escoltar un típic “penseu que avui en dia tot canvia molt ràpidament... “
Desgraciadament, el que no us explicaran és quin serà el pròxim gran canvi que haureu d’afrontar, i si ho fan, no us el cregueu, ningú té una bola de vidre per predir el futur. Tots veiem que les coses estan passant molt ràpid, però ningú sap del cert les conseqüències de les transformacions que tot just ara estem afrontant, com l’entrada a l’economia de mercat de milions de persones de països com la Xina, Rússia o el continent africà.
Si tothom està d’acord en què les empreses han de ser flexibles i preparar-se pels canvis, també ho han de ser en la mateixa mesura els estats i els governs, perquè els estats no viuen aïllats de l’entorn, i els reptes que hauran d’afrontar si volen mantenir el benestar pels seus ciutadans o la capacitat de decisió davant de les pressions globals, seran tant o més gran que els reptes que hauran d’afrontar les empreses.
Ara hi ha una gran majoria al nostre país que creu que Catalunya, com a societat, té dret a decidir el seu futur. En l’entorn global actual, aquest és un requisit imprescindible per mantenir la identitat com a poble, ja que l’alternativa natural és diluir-se una en un estat Espanyol que de manera raonable creu que l’estat autonòmic s’ha de revisar. Però aquest pas, tot i que necessari, és només la primera gran decisió que hem de prendre de forma col·lectiva i de fet és la més senzilla. El que és molt més difícil de decidir i acordar, és el tipus d’estat que volem. Evidentment una alternativa és un estat com els altres que formen la Unió europea, però potser no és l’única solució.
Si seguim el procés a Escòcia, veurem que hi ha moltes més variables sobre la taula. Al meu entendre, que el partit dels socialistes catalans s’hagi desmarcat de la consulta, és una pèrdua per a tots, perdem l’oportunitat d’escoltar les seves idees des de dintre del procés, però tot i això no ens podem tancar a revisar els diferents models que se’ns plantejaran, perquè els reptes seran nous i potser també ho ha de ser la forma d’organitzar-nos. Anem pas a pas, ara toca el que toca, i deixem-nos la porta oberta a decidir el futur.
