Resultat sens dubte d’un acte de condescendència prodigiosa per part dels redactors del Tot i dels eventuals lectors, el fet és que, no fa pas massa, servidor ha complert un lustre traient el cap de tant en tant al capdamunt d’aquesta pàgina davantera.
Atès que tot just han donat per poc més d’una cinquantena de columnetes, bé podria semblar que cinc anyets són ben poca cosa. O ben bé el contrari, si rellegim algun d’aquells primers papers, escrits en una època remota quan ‘érem’ rics i ‘podíem’ permetre’ns desmuntar fàbriques per muntar-les (algun dia...) a la vorera del davant.
Per bé que el compromís de lliurar de forma periòdica obliga a un cert exercici de reflexió que sovint resulta gratificant i enriquidor en l’àmbit personal, també és cert que a vegades s’acosta de forma perillosa el dia de lliurament sense saber trobar un tema del qual parlar.
En tot cas, sempre acompanya el ressò de les propostes habituals de coneguts i saludats, tu-que-escrius-al-tot: el veí que s’exclama de l’estat deplorable dels contenidors del seu barri, on brutícia i pudor recuperen paisatges que semblaven d’altres èpoques. Els pares denunciant la situació crítica de les AMPES, convertides en petites gestores cobrint les omissions recurrents de l’administració. La metgessa, la infermera o la dona de fer feines, aclaparades per la situació desbordant de CAPs i hospitals. El bomber indignat davant l’incompliment del nombre mínim de personal de guàrdia. La contribuent que s’ha d’empassar això dels increments ‘moderats’ dels impostos mentre li arriben clatellades amb l’IBI per ‘qüestions de forma’. Mestres fent mans i mànigues per cobrir baixes.
Tot de temes urgents i greus. Tot de temes que, malauradament, són sempre el mateix, un de sol, El Tema per antonomàsia dels darrers temps, la puta crisi, malson i justificació tramposa.
Comentaris habituals, com deia, estranyament confiats en el ressò d’aquestes quatre paraules mal comptades i pitjor endreçades, redundàncies al que altres ja han dit abans i millor. En tot cas, davant del prec, escrit està, que no sigui dit.
