Era la Setmana Santa de l’any 1998 quan un grup de lladres professionals, presumptament amb la cooperació d’un exempleat, es van dedicar a buidar les caixes de seguretat de la seu de Caixa Laietana, llavors a la plaça de l’Ajuntament de Mataró. Fins al moment, és el furt de característiques similars més important que s’ha produït a Catalunya. Sembla que els autors podrien formar part d’una màfia marsellesa. O italiana. O de cap de les dues, ja que encara se’n desconeix la identitat. Tampoc ha transcendit la identitat del col·laborador que els va facilitar informació vital per realitzar aquest cop, com ara assegurar que les càmeres de seguretat eren simplement decoratives. Què se’n pot esperar d’aquesta entitat?
Estiu del 2007: Diverses entitats gestores de fons d’inversió dels Estats Units fan fallida en desplomar-se el valor de diversos actius basats en la compra de deute a causa de l’increment de l’índex de morositat creditícia d’hipoteques d’alt risc. Aquest fenomen té repercussió a Europa, ja que diverses entitats bancàries havien exposat fons i SICAVs a aquest producte. Entre aquestes, només una catalana. Sí, Caixa Laietana. La història més recent de l’entitat, per desgràcia, la tenim més present: Els rumors de fusió amb Caixa Penedès, la fusió freda amb sis entitats espanyoles, la constitució de Bankia, la sortida a borsa i la seva nacionalització. Així s’acaba la història d’una entitat centenària, amb seu a Mataró i arrelada a tota la comarca. S’acaba la seva història, però deixa un rastre que segurament costarà d’esborrar.
Mentrestant, Bankia s’està dedicant a fer obres a diverses oficines. Potser és per millorar la imatge, però, sincerament, la imatge que m’ofereix una entitat rescatada amb diners públics que es dedica a fer reformes amb aquests diners no és precisament de confiança. Com tampoc ho és la imatge que van transmetre els expresidents de Caixa Laietana i Bankia, juntament amb l’actual president d’aquesta última, en seu parlamentària.
Amb tot això: amb quines entitats bancàries treballen l’Ajuntament de Mataró i les empreses públiques municipals? No és hora de retirar la confiança a aquesta entitat que ja no té ni la seu a la ciutat?
