Vergonyes de la setmana

Diana Rahmouni Audenis. Estudiant de dret.

  • Diana Rahmouni Audenis
  • Dijous, 07 Novembre 2013 00:00

Opinió, davant de tot-vergonyes de la setmana

A l’hora de triar un tema d’actualitat sempre se’m presenta un ventall d’acolorides possibilitats. És com acudir a un restaurant selecte, d’aquells de cuina de disseny que t’ofereixen una carta de múltiples plats amb noms surrealistes. Sí, aquesta podria ser la paraula, surrealisme. De fet, algú podria dir que classificar la realitat que ens envolta com a una cosa irreal és totalment contradictori, però, podem considerar reals accions que semblen fetes a mida per a una novel·la de ficció? Anem doncs a veure el menú especial de la setmana.

Primer plat: En primer lloc, estimats conciutadans, tenim una princesa que estava avorrida de ser princesa i va decidir robar-NÓOS. Sembla que ja hi ha proves que imputen definitivament a la Infanta Cristina. Combinat amb crits d’Al·leluia, els suggerim acompanyar-ho amb un brindis pel Jutge Castro, que ens demostra que potser encara hi ha esperança per a la justícia espanyola.

Segon plat: Per als paladars més tradicionals, trobem l’Església catòlica espanyolista. Sembla que tenim un Papa que intenta deixar enrere el sistema ranci de la seva institució per complir el que molts prediquen en nom del seu Déu. El toc agredolç ens el dóna la incomprensió de com va sortir escollit algú que demana respecte pels gais i es planteja reciclar l’Església des de dalt. Però, tal com assenyalaven al programa de “El Intermedio”, catòlics com els dirigents de “La Razón” eviten publicar les declaracions més atrevides del Papa Francesc. Què estimats catòlics? S’atreveixen amb aquest plat innovador?
Postres: No podia faltar una mica de tall tendre.
I quant a tendre, em refereixo a l’edat dels afectats.

Des del Ministeri d’Educació ens arriba una proposta trencadora, Erasmus retirats a meitat de curs. El toc sorprenent el posa Wert fent-se enrere en quant a què la mesura sigui retroactiva. Gaudeixin els que poden, perquè aquest és un bé en perill d’extinció.

Per finalitzar l’àpat i assegurar-nos la indigestió, el que els proposem és infal·lible. Una auto reflexió sobre el concepte democràtic que ens ha estat inculcat per un sistema corrupte i mentider, per fer-nos creure que res del que està passant era possible.
Bon apetit!