Escriure un article de forma periòdica, imposa a l’autor buscar cada cert temps un tema que hom cregui pugui tenir cert interès per als lectors (en aquest cas vostè) i sobre el qual l’autor cregui que té quelcom interessant a dir. No cal dir que això no sempre passa, i no perquè no hi hagi temes interessants, sinó perquè sovint l’autor no té res rellevant a aportar. Davant d’aquest problema, hi han bàsicament tres sortides, la primera escriure a l’editor i reconèixer la pròpia incompetència (opció poc habitual i amb conseqüències imprevisibles), escriure sobre un tema interessant sense aportar res de nou (opció més habitual i a la que ja estem tan acostumats que la considerem normal), parlar d’un tema potser poc interessant, però que l’autor, per raons diverses, té ganes de comentar. Perdoneu-me si en aquest cas, jo he triat la tercera opció.
Obro la bústia de casa; i hi trobo un paperet amb aquest escrit, copio literalment : “El Maestro Chaman africano gran medium espiritual mágico con poderes (...) resuelve todo tipo de problemas por muy difíciles que sean (...) enfermedades, judiciales, matrimoniales (...) soluciona inmediatamente con resultados al 100% garantizados; 3, 7 dias.
Un acte reflex és agafar el paperet i tirar-lo a la paperera. Jo me’l vaig guardar a la butxaca i el vaig penjar a la meva taula de feina. L’he rellegit sovint i cada cop se’m plantegen preguntes diferents: Algú hi truca? És legal dir tot això, és publicitat enganyosa no? Si ho considerem una creença, hem de respectar-ho? Dies després vaig veure a la plaça Santa Anna un predicador, que altaveu en mà, intentava captar l’atenció dels vianants i suposo que l’adhesió a la seva església amb arguments similars als del paperet.
Les creences i la religió en general, estan fora de la societat, hem passat a considerar-les un tema tan privat i personal que quasi fa vergonya parlar-ne, fins i tot dins dels àmbits més íntims. Però que no en parlem, no vol dir que no existeixin i que no tinguin el poder d’aparèixer en formes poc desitjables, sobretot en moments com l’actual on, davant la duresa de moltes situacions, estem oberts a qualsevol solució, sobretot si és fàcil i ràpida.
Sincerament, no sé com ni quan, però crec que és necessari que intentem tornar a posar el tema religiós a la nostra agenda personal i col·lectiva, per fer-ho d’una manera raonada i raonable.
