Deu ser un bon filtre d’edat identificar els qui, a les portes de qualsevol viatge de quilometratge generós, encara ens preparem una selecció musical a fi i efecte de poder sonoritzar de forma precisa cada passatge del trajecte, aportant energia als moments d’eufòria o embolcallant la quietud dels moments embadocats a la finestra. O, simplement, amansint les feres del seient del darrere a base de clàssics infantils d’avui i de sempre…
En aquests temps dels serveis en el núvol en què podem tenir disponible, sempre i arreu, tota la nostra música amb llistes de reproducció tan llargues i flexibles com es vulgui, s’endevina prou rudimentari això de cuinar-se recopilatoris a cop de cedé o, en el millor dels casos, de memòria USB. Costums propis dels hereus d’aquells temps aparentment remots en què la música ocupava un espai físic (arcaica paradoxa) i les tardes eren prou llargues per esmerçar-les preparant el casset(!) definitiu.
Ve a tomb perquè enguany hem acabat batejant un recopilatori Mataró on anaven caient els temes que han estat posant so als records d’aquest estiu capgròs: l’impressionant naixement de les Dissantes amb la multitudinària flashmob a ritme del Jo sóc com tu dels D’Callaos, la trempera de La Coixinera amb la seva mini-agenda Mar i muntanya, tot l’orgull de La Reina del Maresme dels Mataró Rumba All Stars...
A tants quilòmetres, el regust de totes aquestes peces dibuixa un record amable i melodiós de casa i ens permet oblidar, encara que només sigui una mica, el malson musical en què s’han convertit la majoria de les cercaviles que tan sovint omplen la ciutat. Davant l’evidència del trist espectacle d’algunes gralles, el remei ha resultat pitjor que la malaltia i sota la consigna la percussió és fàcil (?) s’ha acabat fent habitual el vagareig desorientat d’un grapat de gegants al ritme (?) perpetrat per suposades batucades.
En moltes disciplines els mataronins hem fet evident que popular i qualitat no són antònims, abocant-hi hores de treball i dosis variables d’exigència. La il·lusió i la bona voluntat són necessàries, imprescindibles, però no suficients.
