Pells pàl·lides alienes a la mica de Sol que ja va arribant, ulleres d’un color lilós, tremolors al pols i moviments inestables fruit de tanta cafeïna. Estudiants d’exàmens: centenars de zombis reunint-se cada dia al seu temple, la biblioteca. Personalment prefereixo un ambient tranquil i relaxat per estudiar, per això fa temps que em costa afegir-me a la rutina d’estudi rodejada d’aire crispat i nervis xafogosos que s’enganxen a la pell per l’ansietat que es respira a les biblioteques el mes de juny.
El mes de juny! Època de ponts cap a canvis tant variats com diversos són els sentiments i neguits que ens envolten al llarg del pas dels anys. Recordo que era una de les millors èpoques escolars quan feia primària... fer l’àlbum de feines, la portada i entregar-lo als pares amb un somriure de satisfacció, desitjant ensenyar el producte del meu esforç. Per descomptat, tot acompanyat de l’oloreta a estiu i vacances. Aquesta sensació de llibertat imminent era la que predominava les últimes setmanes durant els cursos d’ESO, deixant de banda la il·lusió innocent de la infància i gaudint ara de les estonetes de xarrera i passotisme sota el sol amb els amics, contemplant amb indiferència com s’escolaven les últimes hores de classe.
El juny de batxillerat. Allà van començar a complicar-se les coses. Selectivitat! Moment de paranoia i terror col·lectiu, que sempre acompanyarà les proves d’accés a la Universitat sigui quin sigui el model que t’assigni la ruleta educativa d’aquest país. La Biblioteca Caixa Laietana es va transformar en la meva segona residència. Qui hauria dit que, actualment, només de pensar en haver d’utilitzar la tarja de Bankia per entrar, apareixeria per allà el mínim possible. Ara bé, la felicitat plena i l’alleujament que vaig sentir en acabar aquells exàmens infernals em van conduir a passar un dels millors estius de la meva vida.
Ara mateix estic immersa en la fase del juny universitari. És dolorós, l’ansietat ni tan sols et deixa pensar en les vacances. Si et descuides en alguna assignatura tens el juliol condemnat a l’estudi.
Però arribarà un juny en el que agrairem l’esforç dels anteriors. Almenys, això diuen.
