Amb o sense Ziritione?

Jordi Fernàndez i Fàbregas. Enginyer Tècnic Industrial

  • Jordi Fernàndez i Fàbregas
  • Dijous, 30 Maig 2013 10:23

Opinió, Davant de tot, con o sin ziritione

Era l’any 99 del segle passat quan una enginyosa campanya publicitària d’un conegut fabricant d’automòbils anomenat ‘L’automòbil del poble’ en alemany, ens feia debatre sobre què era exactament el Ziritione. El cotxe en sí, que porta per nom gelat de gel, no semblava canviar respecte el model anterior, però l’èmfasi amb que incorporava el nou complement era bastant insistent. Què és però el Ziritione? Pels que encara teniu dubtes, és un complement tan real i indispensable en un vehicle comú com el condensador de flux: ni existeix ni serveix per a res.

La popular firma d’automòbils diu del Ziritione que es manifesta de la forma més espontània a tots aquells qui condueixen el seu turisme, produint-los un plaer desconegut proper a un moment místic que ofereix al conductor una nova forma de sentir el vehicle. Vaja, que a qualsevol a qui li agradi conduir i li vingui de gust pot incorporar aquest complement al vehicle que estigui conduint en aquell instant. I em pregunto: podem incorporar Ziritione a d’altres activitats? De fet, només es tracta de posar aquest nom inventat a allò que ens produeix bones sensacions, que ens sentim còmodes fent-ho.

No sé fins a quin punt està de moda incorporar Ziritione en la nostra quotidianitat o és que ja ens l’ofereixin de per sí. És pel teu bé, podria ser pitjor, n’hi ha molts que ja voldrien estar com tu, no et pots queixar,... No podríem considerar que en el que portem de dècada hi ha una campanya perquè anem incorporant falses sensacions de benestar en allò que en d’altres èpoques no estaríem disposats a fer? No ens ajuden a autoenganyar-nos i a resignar-nos utilitzant premisses d’aquest estil per fer-nos sentir més satisfets?

Si el Ziritione realment existís o si acceptéssim l’acord d’anomenar així a tot un cúmul de bones sensacions en  realitzar una acció, m’agradaria que estigués vinculat a activitats no tan mecàniques com conduir, sinó a aquelles experiències que ens aporten salsa a la vida i ens fan sentir realment especials i justifiquen que tot plegat, potser sí, que pugui tenir un sentit.