Només mitja entrada hi va haver diumenge passat a la tarda a la Sala Cabañes per veure ‘La Glòria del Mercat’, el primer treball de Joan Pera com a autor teatral. Es tracta d’un monòleg d’una hora de duració que ens presenta les converses tòpiques de la venedora d’una parada de fruita i verdura en tres situacions temporals diferents. A la primera, que és el 1981, el negoci li funciona la mar de bé. Després, el 1992, entrarà en crisi per culpa, diu, de la competència del Pryca, dels impostos i del preu abusiu que ha de pagar pel lloguer de la parada a un ‘padre’ escolapi. Finalment l’any 2000, ja vídua, haurà de plegar enmig de lamentacions i d’enyorances de temps passats.Excés d’afecte i de costumisme El que més s’ha d’agrair d’aquesta ‘opera prima’ és la humilitat i sobretot la franquesa amb què l’aborda Joan Pera. L’autor no amaga en cap moment la seva voluntat d’homenatge a un ambient i a uns arquetips humans ja desapareguts que ell s’estima perquè li són familiars. Però l’excés d’afecte, com que esdevé només plany i enyor, l’acaba traint. I l’obra en resulta seriosament perjudicada perquè adopta un desenvolupament lineal, pla i insípid. El guió és molt fluix i la fórmula del monòleg com a únic recurs dramatúrgic es demostra del tot insuficient. Massa xerrameca. Tant per a justificar el fil argumental com per a subratllar el cúmul d’anècdotes amb què Pera el vol guarnir. Tot queda en una mena de cromo. Molts dels gags no funcionen i el to general traspua carrincloneria a dojo. Llàstima. Perquè el treball d’interpretació de Núria Valls en el paper de la Glòria és molt esforçat i mereixeria més sort. Però el cert és que no aconsegueix remuntar un text desproporcionadament costumista. Un doll de nostàlgia massa monocorde
‘La Glòria del Mercat’ de Joan Pera
Només mitja entrada hi va haver diumenge passat a la tarda a la Sala Cabañes per veure ‘La Glòria del Mercat’, el primer treball de Joan Pera com a autor teatral. Es tracta d’un monòleg d’una hora de duració que ens presenta les converses tòpiques de la venedora d’una parada de fruita i verdura en tres situacions temporals diferents. A la primera, que és el 1981, el negoci li funciona la mar de bé. Després, el 1992, entrarà en crisi per culpa, diu, de la competència del Pryca, dels impostos i del preu abusiu que ha de pagar pel lloguer de la parada a un ‘padre’ escolapi. Finalment l’any 2000, ja vídua, haurà de plegar enmig de lamentacions i d’enyorances de temps passats.Excés d’afecte i de costumisme El que més s’ha d’agrair d’aquesta ‘opera prima’ és la humilitat i sobretot la franquesa amb què l’aborda Joan Pera. L’autor no amaga en cap moment la seva voluntat d’homenatge a un ambient i a uns arquetips humans ja desapareguts que ell s’estima perquè li són familiars. Però l’excés d’afecte, com que esdevé només plany i enyor, l’acaba traint. I l’obra en resulta seriosament perjudicada perquè adopta un desenvolupament lineal, pla i insípid. El guió és molt fluix i la fórmula del monòleg com a únic recurs dramatúrgic es demostra del tot insuficient. Massa xerrameca. Tant per a justificar el fil argumental com per a subratllar el cúmul d’anècdotes amb què Pera el vol guarnir. Tot queda en una mena de cromo. Molts dels gags no funcionen i el to general traspua carrincloneria a dojo. Llàstima. Perquè el treball d’interpretació de Núria Valls en el paper de la Glòria és molt esforçat i mereixeria més sort. Però el cert és que no aconsegueix remuntar un text desproporcionadament costumista. 
