Argument: Eisenheim, un famós prestidigitador de principis del segle passat, gossa desafiar les lleis de la natura amb el seu espectacle i té revolucionada a la societat racionalista de Viena. Un policia intentarà demostrar que el mag és un farsant i, a l’hora, intentarà trencar l’encanteri amb el que Eisenheim te enamorada a l’aristòcrata Sophie Von Teschen. L’anècdota: El guió, també de Burger, està basat en el relat curt “Eisenheim the illusionist”, del guanyador del premi Pullitzer Steven Milhauser. Diagnòstic: El ilusionista és la segona incursió en el món de la direcció de Neil Burger i ha sigut capaç de traçar un film en perfecte equilibri entre la realitat i l’enigmàtic món de la màgia. El film no és la típica pel·lícula d’època, sinó que té molt més de conte de fades amb molt de misteri surreal que una altra cosa. Res és el que sembla, el film ens fa dubtar en tot moment quin és el límit entre la racionalitat i el món oníric d’Eisenheim.
Edward Norton duu a terme una feina interpretativa del mag Eisenheim sublim i transmet al seu paper un toc de màgia personal que el col·loca en primera fila en la cursa per als Oscars. Per altra banda, la jove Jessica Biel interpreta a Sophie, una dona de mentalitat moderna atrapada en 1900 i que cau enamorada d’Eisenheim, suposadament sota la seva màgia. També cal destacar el paper de policia de Paul Giamatti, el qual podem veure també a la gran pantalla en La joven del agua. Durant les seves dues hores de metratges, es reflexa el treball alquímic d’un director que s’esforça per confondre a l’espectador sense cap malícia. Efectes secundaris: Ideal per a tots aquells que trepitgen de peus a terra i els hi encanta el cinema fantàstic i per descomptat la màgia.
