L’argument: Com ja va fer a El Espinazo del Diablo, el mexicà Guillermo del Toro projecta l’estructura d’un conte de fades sobre el rerafons històric de la guerra civil espanyola. La petita Ofèlia s’evadeix dels desastres de la guerra i de la rectitud d’un padrastre falangista entrant en un món de fantasia on un Faune li proposarà tres proves.
L’anècdota: Tot just una setmana després de ser l’encarregada d’obrir el Festival de Sitges d’enguany i emportar-se la primera ovació del certamen, s’estrena finalment a les nostres pantalles l’esperadíssima cinta de Guillermo del Toro.
Diagnòstic: Probablement ens trobem davant de la millor pel·lícula del director de Hellboy. Crítica i públic coincideixen en la genialitat del director i del film, i que una suma concreta de factors la fan senzillament excel·lent. En essència no deixa de ser un conte fades per a adults on la princesa és la petita Ofèlia i el monstre és un Sergi López que signa una interpretació del falangista capità Vidal superba. Ivana Baqueiro com a Ofèlia, Ariadna Gil, Maribel Verdú i Alex Angulo tanquen l’elenc artístic del film. Per altra banda, l’ambientació, els escenaris i la fotografia són de factura impecable. Cal destacar els tons blau elèctric de les escenes nocturnes que són un magnífic artifici visual a l’igual que el disseny del bestiari. Tot amb toc obscur i de terror subtil marca de la casa del director mexicà.
Efectes secundaris: Film ideal per perdre’s en ell i gaudir en tots els sentits. Molt més complexa, més metafòrica i molt més fosca que els seus darrers films, El laberinto del Fauno és un film imprescindible, recomanable al cent per cent.
