El Vendrell escapça l’idil·li dels Capgrossos amb el cinc de vuit

L’acollidora, tot i la baixa presència de públic, plaça Vella del Vendrell havia de significar una etapa més en el magnífic inici dels castellers maresmencs. I, certament, l’inici de la diada del 80è aniversari de la colla local (els Nens del Vendrell són la colla en actiu més veterana) no podia ser més esperançador, amb un quatre de vuit que es carregava de forma sensacional i que convidava a fer volar coloms, si és que després del bon inici dels castellers maresmencs quedava encara algun colom engabiat. Amb la sortida del pom de dalt les rengles es cargolaven una mica, tot just l’anècdota d’un castell al que sembla se li han pres definitivament les mides.Malauradament la segona ronda capgirava el traçat dels llavis i els somriures es dissolien en cares de circumstàncies, poc habituats com estan els Capgrossos a unes llenyes que, d’altra banda, acostumen a ser injustament cruels. La segona ronda requeria de l’estampa del cinc de vuit, un castell que encabit dins la menuda plaça vendrellenca semblava multiplicar la seva magnitud. Repetint les traces del segon de la temporada, assolit una setmana abans a la plaça de Cuba, i lluny, molt lluny, del primer de l’any, el cinc s’alçava venut a un bellugueig constant, lleig de mides i amb la sorpresa que l’entrada del pis de dosos aquesta vegada no assentava el castell.Bescanviant tot d’un plegat la confiança cega per un manat de nervis, s’esgotaven les forces i els recursos per resoldre una catedral que s’havia complicat en excés: tancada i desnivellada en els pisos més alts, l’estructura es trencava de mala manera amb la sortida dels aixecadors i emmudia la plaça amb la sempre desagradable remor d’una llenya realment dura.Tot i haver de rebaixar expectatives renunciant a la segona torre de vuit amb folre del curs, no es renunciava als vuit pisos, amb un tres de vuit d’una consistència fora de dubte. Una estructura que, tot i els canvis forçats, constituïa una bella estampa i, alhora, una aval per restituir-se en qüestió de dies. Es signaven les rondes de castells amb un vano de cinc, descartant també el primer intent de la temporada sobre el pilar de sis, una estructura que per diversos motius encara no s’ha pogut dur a plaça tot i l’intens treball a l’assaig. També tancaven amb el vano de cinc els Nens del Vendrell que, curtíssims d’efectius, sorprenien tothom amb una torre de set de tronc magnífic i pinya pràcticament inexistent, així com la segona colla convidada, els Castellers de Lleida, que igualaven el seu millor registre d’enguany amb dos castells de la gamma alta de set.Tot i abandonar la plaça tocats físicament i mentalment, l’experiència mostra que cadascuna de les llenyes (afortunadament escasses i isolades) de l’historial capgròs han suposat una anàlisi crítica de tots els condicionats, i han acabat esdevenint punts d’inflexió prou positius en el procés de maduresa de la colla. La feina feta constitueix el millor garant per tornar a trepitjar amb pas ferm tan aviat com es disposi de la recuperació – sincerament desitjant-la ben ràpida – de tots i cadascuns dels efectius.