Un bon concert el que va oferir Ass Trio al Clap el segon dissabte de juny. La formació va estar a l’alçada del bon cartell que acrediten i amb una proposta de base jazzísitica imponent en recreació i interpretació, van saber omplir un espai musical de gran amplada, fent una reivindicació de la música instrumental ben entesa. Amb encert i precisió, la demostració del trio va tenir tints de força matisos musicals més enllà de la música mare. Els ritmes negres van fer tímid acte de presència, el groove i el funk van ser més omnipresents i la polivalència va ser argument repetit tant pel que fa a la música com pel que fa als continguts, entre els que cal destacar recreacions de bon gust i bona execució d’autors aparentment allunyats. Stevie Wonder hauria flipat de sentir-s’hi a si mateix.El trio barceloní, a més, interpreta amb la bondat i la certa suficiència de qui sap que toca les tecles amb encert. La solidesa del conjunt impera per sobre de moments d’atenció més especial o localitzada en un o altre membre del grup. La guitarra, en aquest sentit de Santi Careta és perfecte diàleg de l’orgue d’Arecio Smith o la bateria de Santi Serratosa. El directe ofert al Clap va destacar per ser trepidant i seguit i oferir un espectacle de suggerència exquisida que va entusiasmar un públic no nombrós però si d’aparença entenimentada. La passió va trencar el glaç amb el pas dels temes i el que va començar com a bona demostració jazzísitca va acabar amb gran demostració de bon domini musical i de millor gust per les coses ben fetes.