Tea deixa constància del seu rock de qualitat
Els madrilenys tracen un bon concert davant unes 80 persones
La demostració de bones maneres va ser palpable. Guitarres, baix i bateria s’entenien a la perfecció i es retroalimentaven amb dinàmiques de solos que feien les cançons interessants i sorprenents per sobre de l’ofici que s’evidenciava en tot moment. El quartet va pecar, en alguns compassos del concert, d’inhibir-se totalment de la sala i anar per lliure però un panorama no massa engrescador com l’existent pot justificar aquesta actitud que, malgrat tot, va anar vencent-se amb la successió de temes. Molts d’ell, del darrer disc, van remarcar l’ascendent blues de la proposta, un element que fa la proposta molt més polivalent i versàtil dotant d’interès les variants musicals que se’n deriven. Va ser aquesta constància i bona elaboració del rock de Tea el que els va valer un notori reconeixement que, com molt cops, hauria d’haver comptat amb més aplaudiments de molta més gent.