El dimecres a la nit és el moment que el cafè cultural Arcàdia ha reservat per a les postes en escena, pel teatre de petit format. Aquest dimecres passat, 5 de desembre, va correspondre el torn a la companyia Bida, amb els pensaments, pors i inquietuds de diferents dones a Retratos.
Una obra escrita per Emma Armengol, també actriu de la companyia, que porta més de dos anys de vida i evolució. L'obra va entrellaçant diversos monòlegs de dones que expliquen i mostren les seves particulars vivències i emocions; entrant en el joc, definit des del principi, de començar el discurs amb la última paraula del monòleg precedent. Intercalant fragments dramàtics i còmics, s'aconsegueix un vincle amb el públic, que s'aproxima de mica en mica a cadascún dels personatges que van apareixen en escena. Només 5 actrius interpreten a més de 25 personatges diferents, amb el canvis de registre que suposa cada escena, ja sigui permanent o sortint de l'escenari. Per això s'ajuden del vestuari, amb petits canvis d'indumentària aconsegueixen diferenciar els personatges nous en escena dels que ja han sortit.
La idea de la obra va sorgir d'un viatge a París, d'aquí es creà un petit fragment d'una altra obra, que de mica en mica es va anar ampliant, agafant autonomia pròpia, fins al format actual que arriba a la hora de durada. La companyia també va anar creixent amb l'obra, de tres personatges inicials (Ariadna Delgado, Alba Bohigas i Emma Armengol) s'ha evolucionat fins als cinc actuals (més Laia Ferran i Núria Abós). La representació escènica està condicionada a l'espai, a l'Arcàdia produïa cert temor a les actrius tenir el públic tan a prop, i en un format tant poc habitual com es un bar. Alhora dificulta la interpretació doncs a cada espai han d'adaptar-s'hi, aprenent a dominar l'espai que disposen en cada ocasió. La constant evolució de l'espectacle es pot intuir en la "llibertat" de la que disposen les intèrprets per alterar el seu discurs dintre de la entenibilitat. L'actuació d'avui, a més, suposava l'estrena de Núria Abós a la companyia i amb l'obra davant del públic.
La temàtica de la obra és sobre les dones, com aquestes contemplen el món que les envolta (la parella). No és pas una obra feminista, com remarca la seva autora, sinó que alhora que critica i despotrica contra els homes també retrata i caricaturitza a les dones. Mostra les debilitats, les pors, les neures, les alegries i les penes. La gestació de tots aquests petits fragments de vida és la evolució d'experiències autobiogràfiques portades a l'extrem de la burla, i sobretot, tractades amb sentit de l'humor.
L'idioma de l'obra és el castella, per la senzilla raó que l'autora s'expresa millor en aquest idioma, també reforça la tesi amb la caricatura d'algunes escenes que traduides al català no tindrien la mateixa força dialèctica que tal i com estan. Tot i això, la majoria de components de la companyia s'expressa tranquil·lament en català fora l'escenari, i com l'Alba Bohigas remarca el fet de treballar l'obra en castella ajuda més a distanciar-se de la seva vida personal per endinsar-se en la dels personatges, característica que és important donat l'elevat nombre de canvis de registre.
L'agilitat i la frescor dels diàlegs, o monòlegs, fa que l'obra es faci entretinguda i amena, que permeti passar una bona hora distret. I alhora presenta molts dels tòpics en les relacions mascle/femella amb esperit crític i sarcàstic, que indueixen a la reflexió i al replantejament de moltes idees que han estat permanents durant molt de temps en la conducta humana.
Pels que no han tingut la possibilitat de veure l'obra la companyia Bida representarà Retratos al centre social l'Amistat de Premià de Mar el proper dissabte 15 de desembre, i els que no pogueu, tranquils, la companyia ha promès reaparèixer per l'Arcàdia a principis d'any.
Jordi Aliberas // Freqüència Iluro
