Hi ha qui explica de Lucas Masciano que és l’argentí que pot tenir més fàcil la “conquesta” de l’Estat Espanyol després de l’estela de Calamaro o Coti, entre d’altres. El temps dictarà però el fet és que l’aurèola que envolta Masciano és considerable i, programat per La Casa de la Música Popular, va estar apunt d’omplir la sala on va convèncer nombrosos fans amb el seu estil descarat i proper. Amb accent del seu país en veu i música, Masciano va fer parada a Mataró on va aconseguir el segon èxit de públic en dues setmanes ja que set dies abans havia omplert Luz de Gas, sent elogiat per la crítica musical.
L’argentí es comporta realment bé dalt l’escenari. Molt ben secundat per guitarrista i baixista “pencadors” ell, la seva veu i el seu missatge duen les cançons a diversos mon musicals des d’un pop-rock proper a la comercialitat, al flirteig amb algun blues i, més, alguna aproximació sincera a la més pura “ranchera”, molt festejada al galliner. Masciano domina el tempo del concert amb un estil propi a mig camí de la seducció i la contundència que l’acosta a l’estrellat a grans passes, amb respecte pel guitarreig de bon gust i sense cap complex. Diuen que està per explotar; doncs pot arribar ben amunt.
