Un tros d’artista va demostrar ser Jorge Drexler davant un Privat que, ple, se li va rendir a ell i al seu art en una nit de gran nivell musical en què el cantautor va provocar un entusiasme eufòric a les aproximadament mil persones que van acostar-se i desbordar la sala. Drexler va repassar grans temes de la seva discografia i va deixar les autèntiques “vaques sagrades” per un final intens. Amb acompanyament esporàdic d’un guitarrista i una mesurada i molt ben trobada assistència del sintetitzador, el d’Uruguai va assolir un èxit espaterrant que va aixecar la gent de les butaques en cinc ocasions.
“Al otro lado del río”, la cançó que li va reportar l’Oscar 2005 que el va fer per uns dies mediàtic va seru n altre dels punts àlgids de la nit. Però qui va triomfar de veres va ser la poesia melòdica de Drexler, la personalitat dels seus versos, la gran musicalitat d’unes rimes simples i complexes a la vegada, en definitiva, la personalitat d’un cantautor major, dels que, amb majúscules, mereixen figurar al firmament musical.
