El passat diumenge, posant punt i final a l’any del seu cinquè aniversari, i com ja és tradicional, els Capgrossos de Mataró van celebrar la diada de la colla, que enguany arribava a la sisena edició.
Per cinquè any consecutiu, els van acompanyar els Minyons de Terrassa, una de les colles punteres del panorama casteller actual. També van ser al costat de la colla mataronina els Bordegassos de Vilanova que van venir a Mataró bastant curts d’efectius.
Després dels pilars d’entrada a plaça, van obrir foc els amfitrions, que van descarregar quasi a la perfecció el tres de vuit. Aquest castell, que ja havien descarregat en bastants ocasions durant aquest any, va confirmar que els Capgrossos tenen un tres realment bo, que promet molt de cara a un possible intent de tres de nou amb folre per a l’any que ve.
Després del tres, que va servir per treure nervis, els Capgrossos van optar pel cinc de vuit, un castell que mai havien tirat a plaça. La “catedral” va pujar ferma i segura, i al moment de carregar-se, l’estructura no presentava cap deformació d’importància, però a l’hora de descarregar-se, els nervis van traïr els de la camisa blava que veieren com, en el seu primer intent de la història, el cinc de vuit es quedava “només” carregat.
A la tercera ronda. Els Capgrossos van optar per la torre de vuit folrada, un castell que ja havien descarregat per la diada de les Santes. La torre va pujar movedissa i, un cop carregada, quan l’enxaneta es disposava a baixar, el pom de dalt es va desplomar i per tant el dos de vuit es va quedar en intent carregat. Els mataronins van tancar l’actuació amb dos pilars de cinc simultanis que van arrodonit una gran diada, amb el primer cinc de vuit carregat.
Per la seva banda, els Bordegassos de Vilanova van obrir plaça amb un tres de vuit descarregat gràcies a la seva veterania. Aquesta veterania va brillar per la seva absència en els dos intents desmuntats de quatre de vuit que els va fer perdre la segona ronda. Els de Vilanova havien anunciat la torre de vuit folrada, però la manca d’efectius els va fer optar per un dos de set que van descarregar amb suficiència.
La millor colla que va actuar el diumenge a la plaça Sant Anna va ser la dels Minyons de Terrassa. Els de la camisa malva van descarregar, en primera ronda, un quatre de nou amb folre. L’estructura va pujar amb algun problema a nivell de terços, però en cap moment va perillar. En segona ronda, els terrassencs van optat pel quatre de vuit amb l’agulla al mig. L’estructura de quatre es va carregar i desmuntar sense cap tipus de problemes però el pilar de sis es va haver de defensar, sobretot a nivell del segon que ho va fer d’una manera extraordinària. A la tercera ronda, els Minyons van optar per un tres de nou insultant, sense cap tipus de problemes, quiet, parat, extraordinari. Amb aquest tres, els Minyons ens van demostrar perquè són una de les colles punteres i perquè són l’única que ha descarregat el tres de deu amb folre i manilles, el més gran dels castells.
Per tancar plaça, els de Terrassa van bastir un pilar de set amb folre que van haver de treballar però que mai va semblar que hagués de fer llenya.
Aquest espadat de set va culminar una diada que podem qualificar de bona, en què els Capgrossos van acabar la temporada convertint-se en la setena colla que corona el cinc de vuit aquesta temporada, un gran èxit per una colla que cada dia es fa amb un lloc més gran dins el complex món casteller.
Cugat Comas
Per problemes aliens a la nostra voluntat, aquesta crònica no va poder ser publicada el dilluns, dia en que va ser escrita.
