Aquest dijous és Dijous Gras. També conegut com a Dijous Llarder, representa el tret de sortida més tradicional a les festes de carnaval, i obre la porta a una setmana plena d'excessos. El seu origen es vincula a la vida de pagès.
En aquells temps, l’estructura social es fonamentava en la comunitat, que sortia en grup al camp per celebrar l’arribada del Carnestoltes tot menjant coca de llardons i botifarra d’ou per berenar. Encara avui, el vestigi més visible d’aquesta tradició són els infants de les escoles que acostumen a anar al camp a celebrar el dijous llarder.
Les festes de Carnaval es caracteritzaven antigament per un consum excessiu de carn de porc. I és que el Dijous Gras marcava la fi d’un bon període d’alimentació grassa, iniciat amb la matança del porc, per Sant Martí, i seguit del Nadal. Al febrer, el rebost s’havia buidat força, però quedaven encara llardons (el que resta del llard del porc un cop fregit i extret el seu greix) i botifarres. La qüestió era, doncs, afartar-se d’aliments greixosos per preparar-se per a l’abstinència de la Quaresma.
A Catalunya tan forta és la tradició que també és conegut com el "dia de la truita". I és que és tradició celebrar copiosos àpats familiars a base amb dos clars protagonistes: l'ou i la carn. Dos protagonistes que, combinats, formen un dels plats més calòrics i únics de la cuina tradicional catalana: la truita de dijous llarder. O, cosa que és el mateix, la truita de botifarra d'ou.
Les receptes varien, però les més conegudes parlen d'ou, botifarra, cansalada, alls tendres, oli i sal. Alguns racons de Catalunya inclouen fins i tot mongetes de ganxet, però això ja és a gust de cada consumidor (i tradició).
Ara bé, pels que busquen truites alternatives a la més tradicional, hi ha algunes propostes interessants i originals que van molt més enllà de la ja coneguda truita de patates.
De fet, una de les primeres a proposar truites "alternatives" va ser la televisiva Àvia Remei, qui ja fa uns anys va incloure al seu llibre La cuina de l'Àvia Remei opcions com ara la truita de carxofes, la truita d'escarola, la truita de faves, la truita feta a base de pèsols, la truita amb trampa (típica de les Terres de Ponent i feta amb llet, farina, all i julivert), la truita de verdures o fins i tot la truita de marisc, encara que aquesta última no tingui tanta tirada els dies de Carnaval, tradicionalment plens de plats culinaris fets a base de carn.
Però, a més de les proposades pels llibres de cuina, hem buscat algunes opcions poc conegudes en blogs i portals de cuina en línia. No són tan llamineres com la de botifarra, però de ben segur que ajudaran a compensar els excessos dels dies de festa. Parlem de la truita amb tomàquet fresc, la d'espinacs, la truita d'escarola, la d'espàrrecs, la de carabassó o, fins i tot, la feta amb arròs cuit i pebre.
Mateix tracte que les pizzes
En aquest sentit, molts blogs de cuina tracten ja les truites com a pizzes, i hi posen tota mena d'ingredients. Les invencions s'han multiplicat i no és difícil trobar la recepta de la truita "a la jardinera", amb pebrots, ceba, carabassó, albergínia, carxofa i patata; la truita de patates amb mozzarella o la "truita margarida", amb tomàquets xerri, llet, llevat, formatge emmental i alfàbrega. És a dir, una truita al més pur estil italià.
