Nadal no s'acosta a Mataró fins que no es presenta el torró d'autor d'Uñó, cada any amb el misteri de l'artista a qui s'encarrega i del gust que entre l'escollit i el mestre pastisser Claudi Uñó han acabat trobant. El d'aquest 2018 promet ser un dels torrons més especials de la col·lecció d'autor i ho és tant per l'artista escollit, com pel motiu de l'obra i, sobretot, pel gust.
L'artista és Jordi Prat Pons i això vol dir que aquest mataroní fa un autèntic doblet i es converteix en l'home de l'any, després de ser l'autor ja del cartell de Les Santes. Claudi Uñó explica que va ser precisament en el decurs de la presentació del torró de l'any passat que va quedar impressionat per l'obra de Prat que s'exposava a la Destil·leria. “Tots els quadres eren espectaculars i tots eren possibles torrons”, resumia el pastisser que va tornar a escollir aquest espai cultural per la presentació del d'aquest any.
Amb en Satanàs de cos present
Una presentació ben singular que fins i tot va comptar amb Sant Clavell fent de Satanàs, recitant el famós "com xiula l'huracà" del personatge dels Pastorets. El motiu és que l'obra de Jordi Prat té en aquesta figura el seu motiu. “Per mi en Satanàs és el personatge central dels pastorets i l'he fet d'esquena, sense cara, amb el color artificial dels focus del teatre”, va explicar l'artista que en l'original, a més, ha utilitzat sorra volcànica agafada 20 anys enrere del volcà Croscat de la Garrotxa. “És un Satanàs familiar que ve de sota terra”, va dir l'artista. “Aquest any tindrem a Satanàs a taula per Nadal”, bromejava Uñó.
Gerds i rosa
El gust del torró d'autor d'aquest any no deixarà ningú indiferent. És un cruixent de gerds amb peta-zetas, neules, pasta d'ametlla i cereals, amb trufa de xocolata negra amb polpa de gerds i roses. Claudi Uñó va reconèixer que “és un torró complex, que respon a dues textures i que tenia molt clar que havia de petar i ser explosiu com el dimoni. Els gerds i la rosa són per trobar el color vermellós i té un doble gust quan el menges, primer l'acidesa dels gerds i després amb el gust de rosa”.
