El moniato es pot consumir de diverses maneres i es pot utilitzar en plats dolços i salats. Aquí és típic de menjar-los al forn o al caliu, acompanyant les típiques castanyes de tot sants. Però també es poden menjar en forma de xips fregides, formant part de pastissos o dolços o acompanyant carns i rostits.
Originari dels tròpics de l’Amèrica Central, es calcula que aquest aliment va arribar a Europa durant el segle XVI. El moniato és un tubercle de característiques similars a les de la patata, però amb més quantitat de sucres, fet que el converteix en un aliment una mica més calòric que la patata. Es calcula que, per cada 100 grams de producte, l’aportació de calories se situa en unes 100.
Tampoc no és, per tant, un aliment excessivament calòric, ja que d’entre els seus components en importància també hi trobem l’aigua, en una proporció del 70%, i el greix és pràcticament inexistent. Aquest alt contingut en aigua del moniato el fa un aliment amb una alta funció depuradora de l’organisme, especialment si es consumeix bullit.
El contingut en hidrats de carboni és alt, fet que està relacionat amb l’aportació energètica. És indicat, doncs, per a persones amb necessitats energètiques elevades, com ara esportistes, i es pot introduir també en l’alimentació infantil. La fibra també és un dels components destacats del moniato. Té la funció de millorar el trànsit intestinal i de regular els índexs de colesterol a la sang.
Un dels components més importants del moniato és el contingut en vitamina A, que es troba en una alta proporció. La vitamina A és típica dels vegetals i hortalisses com la pastanaga o el tomàquet. La seva qualitat radica en el fet que és molt recomanable per mantenir en bon estat la salut dels ulls, a la vegada que enforteix el sistema immunitari i té propietats antioxidants. També afavoreix el bon estat de la pell. El moniato també és ric en vitamina E, una altra vitamina antioxidant, i en àcid fòlic, que intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs i en el reforçament del sistema immunològic.
