Un toque de canela: Una mescla d’espècies amb bon gust
Un toque de canela (Politiki Kouzina), de Tassos Boulmetis. Grècia. 2003
Un toque de canela constitueix una comèdia envaïda de nostàlgia que, com en una mescla d’espècies i de sabors, combina amb mesura moments dolços, instants amargs i tocs d’humor, deixant l’espectador amb un bon gust de boca.
L’avi i la poesia de les espècies
La història s’inicia amb la poderosa figura de l’avi, que amb la seva filosofia de la vida i de les espècies, atrau l’espectador i el meravella de la mateixa manera en què desperta l’admiració en el seu nét. Però aquest bell sentit poètic es va esvaïnt a mida que la pel·lícula avança a un ritme lent i ensimismat que, en alguns moments, revela la mancança d’un pessic de sal i, no és fins al desenllaç, que es recupera la poesia de les espècies, aquest cop, però, d’una forma un pèl excessiva.
Un toque de canela compta, a més, amb el marc incomparable de dues ciutats del Mediterrani que ens fascinen com si de dos personatges més es tractés: Istambul i Atenes.