La nit del passat divendres dia 9 de juliol, la sala Clap de Mataró presentava un aspecte força diferent al que ens té acostumats. Un públic de totes les edats omplia la sala, i a les barres, les copes van ser substituïdes per plats de pa amb tomàquet i embotit. Tot plegat davant d’un grup que ja comença a ser força familiar a la nostra ciutat: La Coixinera.
Eren gairebé les dotze de la nit quan la formació maresmenca va arrancar el concert, i ho va fer amb un repertori basat sobretot en peces de la nostra cultura més tradicional. Tot aquest seguit de melodies, interpretades per instruments com el flabiol, la viola de roda, o la pròpia coixinera, van ser acompanyades per d’altres com ara el baix, la guitarra elèctrica i la bateria, donant així al grup aquest aire que tant els caracteritza i que se situa a mig camí entre els sons més arrelats a la nostra cultura de tota la vida i aquells més nous i actuals. La Coixinera és un clar exemple de què un equilibri entre les dues tendències és possible.
Agraïment als seguidors
Aquesta formació maresmenca ja havia anunciat que aquest no era un simple con-cert més, sinó un agraïment pel suport rebut durant els últims tres anys de trajectòria. El preu simbòlic del concert ho demostrava, i la convocatòria no va fallar. El passat divendres, doncs, a la sala mataronina, gent jove i no tant jove va ballar sense miraments tot allò que se’ls hi va posar per davant, convertint la pista del Clap en un autèntica festa que gaudia d’una autèntica complicitat entre el públic i els músics. La Coixinera, o Companyia de saraus —com s’auto-anomenen— va fer honor al seu nom a la vegada que van demostrar que la música del nostre país, sovint tan desvaloritzada, també és capaç d’omplir sales i crear veritables festes.
