Nit a ritme llatí cortesia dels Omelé
Aire de formació caribenya amb qualitat en cadascuna de les cordes
Aquesta jove banda amb membres de La Garriga, i algunes ciutats del Maresme, és fruit d’una excel·lent combinació de tota mena de ritmes llatins, i d’aquí el nom del grup: Omelé, que no és més que un instrument de percussió d’origen cubà.
El concert, com ja ha succeït en nombroses ocasions a la sala mataronina, va començar amb un públic escàs. Aquesta vegada, a més, cal afegir-hi la manca de publicitat que l’acte va tenir, així com la coincidència del concert amb d’altres esdeveniments de renom, com ara el festival del Senglar Rock. Però tot i les adversitats, els Omelé, amb més o menys mitja hora de retard, van començar el concert amb una energia admirable en relació a aquell context desolador.
Qualitat en totes les cordes
La formació va encetar el concert amb alguns dels temes del seu maxisingle, els quals són tots propis de la banda. Així doncs, amb la veu de Xavi Triguero, es van poder escoltar temes com "Injustícias" o "El dinero", que van servir per començar a ambientar la sala.
En el transcurs de la nit, es van sentir tota mena de peces, des de reggaes fins a sambes, passant per guajires i cúmbies. En tots ells, els Omelé van demostrar un gran domini d’aquests sons llatins, consolidats amb una molt bona base rítmica de bateria i percussió a càrrec de Pep Terricabras i Marçal Vilardebò. A més a més, també cal destacar la corda de vent amb Ferran Puig i Pol Padrós al trombó i a la trompeta, que completaven a la perfecció aquest aire de formació caribenya. De fet, aquesta qualitat en cadascuna de les cordes és potser el que més crida l’atenció de la formació, i és que, a diferència del que succeeix en nombrosos grups, en aquesta banda no és només la veu qui s’endú tot el protagonisme sinó que cadascun d’ells té un paper molt important. La nit del passat divendres doncs, es va poder comprovar que des del baix, a mans d’ Oriol García, fins al teclat, a càrrec de Pau Sarraute, tots i cadascun dels membres són conscients de la importància del seu paper en la formació i així ho demostraren en tot moment.
Mica en mica la sala es va anar animant, i el grup també. Prova d’aquest ambient en són les improvitzacions solistes de les que es va poder gaudir, de les quals caldria destacar la del bateria com també la del guitarrista Ivan Vergés en el tema "Menino".
El concert, que va començar amb evidents problemes tècnics i a penes públic va acabar amb un ambient totalment festiu del que van disfrutar tots els assistents. El mèrit doncs, és a les ganes dels Omelé de fer bona música i festa, un entusiasme que van saber transmetre al públic, i aquest ho va agraïr.