Aturdits potser pel fracàs de Barxino, influenciats tal vegada per aquella desgràcia, van ser nombrosos els mataronins que el passat divendres van anar al Clap a veure Nailon, un grup de Granollers que innova dins el terreny de les barreges d’estils, que fugen dels estereotips del nou mestissatge musical per anar una mica més enllà i que, com al Juny al Non Stop, van tornar a triomfar a la sala mataronina.
Nailon combina el rock, el reggae i els ritmes intermitjos entre els dos estils amb un flamenc que s’encarna en Carlos, el seu líder que llueix els galons d’una gran veu que posa mil matisos en cada tema. La nit la varen obrir temes emmarcables dins l’etiqueta de “Nuevo Flamenco” amb ritmes que haurien firmat els mítics Pata Negra. Un tema molt més pur en el sentit del cante flamenc va conduir el concert a la seva part més animada, un seguit de temes més rockeros i d’altres amb bases reggae que van animar de valent el galliner a ballar seguint l’apropiat “meneíto”.
Final de festa complet
La banda de Granollers va anar de menys a més i, a l’hora d’acabar el degoteig de ritmes ja era caudalós. La Sala, plena com feia temps que no es veia, va provocar l’allargada del concert amb nombrosos bisos que van fer lluir el reggae de Nailon i els rocks i rumbes més genuïns del grup vallesà que, gràcies a la gran tasca del seu cantant, fa suau el que és dur, endureix el que és suau i anima el qui s’està quiet.
Els solos de rigor i una repetida “Siempre estaré a tu lado” van cloure la nit amb un somriure global. Nailon va triomfar en un Clap que ho necessitava, els preus populars van tenir èxit i la festa va ser completa en un sentit doble: els que van anar al concert van gaudir de valent, i aquest grup va presentar credencials suficients per a un bon futur a la nostra ciutat. Cregui’m, aquests nois tenen molt per davant, són diferents, ni van a la moda ni van contracorrent, tenen una claca pròpia i porten una inèrcia cap a l’èxit.
