Ahir dimecres, 11 de setembre, es celebrava com és sabut la Diada Nacional de Catalunya i la festivitat va anar acompanyada dels actes típics i tradicionals que tenen el seu màxim exponent en l’ofrena floral al monument a Rafael Casanova, líder dels catalans que al 1714 varen perdre la Guerra de Successió però que van lluitar fins al final per a la no imposició d’un règim, els franco-espanyol dels Borbons, que encara dura avui en dia.
La CUP, reivindicativa
L’ofrena va començar quan passava un quart d’hora de les deu del matí i fou la CUP la responsable d’obrir la sèrie d’entitats que anirien passant pel monòlit. Encapçalats per Joan Jubany, els militants de l’agrupació – que la nit de dimarts van congregar quaranta persones al sopar que havien organitzat- van aplaudir amb força les paraules del seu portaveu que, entre d’altres coses, va afirmar que els vint anys d’autonomia no havien servit per a res, que estar lligat a Espanya “és un mal negoci” i que va acabar demanat metafòricament “un pas endavant” abans d’entonar Els Segadors.
Esperalba convida a la reflexió
El següent torn fou per a la federació nacionalista de CiU, que encapçalada per Esperalba i Martí, els seus líders, va voler fer una reflexió extensiva a tothom sobre “el caire massa administratiu que ha adquirit aquesta jornada de l’11 de setembre”, mentre s’enyorava “l’esclat popular d’anys passats”. Esperalba va aprofitar l’ocasió per fer una crida als que volen, com ell, canviar l’Estatut perquè no sigui un canvi per canviar sinó una resposta a unes necessitats que va comptabilitzar com a “masses”.
Manifest unitari per la llibertat
Òmnium Cultural va tornar a encapçalar les entitats mataronines que, com cada any, van signar un manifest en què es recordava, entre d’altres coses, la situació de la llengua, la vigència del reclam de llibertats, el cas Egunakaria i la problemàtica de l’Euskera en el passat Tour de França. El manifest, llegit per la presidenta local d’Òmnium, es compromet a lluitar per les llibertats de tots els pobles del món i anava signat, entre moltes d’altres entitats, per la Colla Castellera Capgrossos de Mataró, Sala Cabañes, Robafaves, Amics de Joan Godayol o en Centre Natació Mataró.
Els Capgrossos de Mataró van aprofitar l’avinentesa per aixecar tres pilars de quatre simultanis, desplegant una senyera les dues enxanetes dels dos espadats dels costats: moment de bella factura que, com sempre, va anar acompanyat d’una versió a toc de gralla del nostre Himne Nacional.
La llarga corrua de partits
Després d’USOC-Mataró va començar la desfilada de partits polítics. En primer lloc, Esquerra Republicana que va voler convidar a tothom “a fer pila al voltant de la senyera”. El PSC va demanar unitat davant el PP i va voler recordar els soldats de la Guerra Civil caiguts, tot per boca de Tristany, el seu històric i carismàtic militant. Els ecosocialistes d’ICV-EA van posar el toc poètic a l’ofrena quan Montse Garcia va llegir Martí i Pol —mentre cada militant dipositava dues flors al monument— i Antoni Guirao que va voler remarcar el tret catalanista de la formació al demanar el dret a l’autodeterminació per una Catalunya lliure. Després d’un impàs i l’ofrena de la Casa de Andalusia, els regidors del Partit Popular van fer una ràpida i fugaç ofrena, tot fugint dels icones de xiulada que, durant segons, van planejar en l’ambient.
Una ofrena institucional muda
Un cop acabada la desfilada d’entitats i partits, fou la Corporació Municipal qui féu una ofrena al monòlit, al so de La Santa Espina i d’Els Segadors que sonaren a través de la Cobla contractada per l’ocasió i que van servir per finir un acte recurrent. El que destaca però és que mentre totes les ofrenes anteriors es justifiquen amb unes paraules, Manuel Mas mai no parla davant el monòlit, símptoma potser que no té res a dir, o, també es una hipòtesi, que no sàpiga dir res que millori el nostre himne nacional, la fredor i el silenci.
