Com a membre del Consell de la Gent Gran de Catalunya vaig assistir al Ple de l’Experiència celebrat al Parlament de Catalunya. Des de la meva butaca, casualment la del conseller Mas Colell, em vaig adonar de la comèdia en què s’ha convertit l’exercici de la política. El Parlament, que teòricament hauria de ser un lloc de debat, realment no ho és. S’ha convertit en un escenari, on uns diputats actuen teatralment per legitimar un sistema legislatiu i executiu, en el que el criteri personal dels diputats compta molt poc, i sí en canvi ho fa el de les maquinàries electoralistes dels partits polítics, que condicionen les seves actuacions a l’obtenció fàcil i demagògica de vots.Albert Einstein va afirmar que la supervivència de la humanitat requereix noves formes de pensar, que no poden ser mai les mateixes que van generar els actuals problemes. Ens ha tocat viure en un món en un procés de canvi, segurament més profund i devastador que qualsevol altre dels esdevinguts al llarg dels temps. Ens queda clar que la gestió barroera del present, exercida per la gran majoria dels nostres polítics, ja no és suficient per afrontar els immensos reptes del present i del futur immediat. En una societat que comença a funcionar utilitzant xarxes socials, que comença a utilitzar les TIC (Tecnologies de la Informació i el Coneixement) i també la TEP (Teoria de l’Empoderament i la Participació), no té sentit utilitzar formes de gestió política, com el Parlamentarisme, completament caduc i obsolet. El Parlamentarisme
Josep Aracil i Xarrié. President d’Eurosènior.
Com a membre del Consell de la Gent Gran de Catalunya vaig assistir al Ple de l’Experiència celebrat al Parlament de Catalunya. Des de la meva butaca, casualment la del conseller Mas Colell, em vaig adonar de la comèdia en què s’ha convertit l’exercici de la política. El Parlament, que teòricament hauria de ser un lloc de debat, realment no ho és. S’ha convertit en un escenari, on uns diputats actuen teatralment per legitimar un sistema legislatiu i executiu, en el que el criteri personal dels diputats compta molt poc, i sí en canvi ho fa el de les maquinàries electoralistes dels partits polítics, que condicionen les seves actuacions a l’obtenció fàcil i demagògica de vots.Albert Einstein va afirmar que la supervivència de la humanitat requereix noves formes de pensar, que no poden ser mai les mateixes que van generar els actuals problemes. Ens ha tocat viure en un món en un procés de canvi, segurament més profund i devastador que qualsevol altre dels esdevinguts al llarg dels temps. Ens queda clar que la gestió barroera del present, exercida per la gran majoria dels nostres polítics, ja no és suficient per afrontar els immensos reptes del present i del futur immediat. En una societat que comença a funcionar utilitzant xarxes socials, que comença a utilitzar les TIC (Tecnologies de la Informació i el Coneixement) i també la TEP (Teoria de l’Empoderament i la Participació), no té sentit utilitzar formes de gestió política, com el Parlamentarisme, completament caduc i obsolet. 
