Sapo a saco! Amb aquest crit esclataven els manresans una de les últimes vetllades més “loques” del Clap. El grup va visitar Mataró el passat dijous, endinsat en la gira del circuït de sales, tot just en el segon bolo. Provenien de la sala Zero de Tarragona, d’un concert batejat de “subliminal contra les forces del mal”. I és que va ser com l’anomenaven.
Els Sapo es van presentar un xic tímids, però a mida que els temes del primer disc, i únic, es succedien el públic va començar a escalfar la Sala Petita del Clap, els Manresans van sentir-se més còmodes i s’abandonaren al seu espectacle. Les lletres dadaístes i el crossover lligaven amb ganxo, fent endinsar-se cada vegada més als espectadors en la eufòria de la banda.
Gabriel Díaz, el cantant, semblava un mico saltant i enfilant-se per tot arreu, sobre els monitors, els baflers o la bateria. En Jordi Busquets, el guitarra, tampoc es va quedar curt i imitava els passos del cantant amb la guitarra al coll, alhora que interpretava els temes amb decència sonora. En Lluís Riera, baixista, va fer els seus saltets i va participar d’algunes coreografies dels membres saltadors. I per últim en Xavier Camp, a la bateria, s’ho mirava tot amb cara de: “esteu tots sonats”.
Sobre la barra
Amb el tema Sapo, en Gabriel i en Jordi s’escaparen entre el públic, donaren un parell de voltes per la estança i acabaren sobre la petita barra de la sala petita. Com si d’un oratori es tractes els dos “sapos” van arengar al públic amb bona part de la lletra de la cançó homònima i amb insercions de vocabulari sapístic que encara dubtem de la seva veracitat.
En definitiva, una hora i poc més, d’un concert que va repassar tot el primer disc, el Vatua. I com era poc, a l’acabar el concert van apropar-nos a ells, per gaudir-ne més. Sorprenent proximitud la d’aquest grup, amb una serenor d’aplaudir: saben on són, fins on han arribat i no volen presumir de més. Ja tenen al cap el que serà el segon disc, que pensen preparar quan acabin els bolos del Circuit Català de Sales i que gravaran a l’estiu. O sigui, que a la tardor ja tindrem un segon àlbum “sapístic” (curiós adjectiu).
Jordi Aliberas // Freqüència Iluro
