CELEBREM LA DERROTA DE 1714
“És la celebració de la llengua, identitat, nació país” El que passa amb l’Onze de Setembre i l’opinió que la gent en pugui tenir, prové d’un error de comprensió d’origen, de concepte. Commemorem, això sí que ho sap la gent, la derrota catalana de 1714 a mans de l’espanyolisme centralista, commemorem la pèrdua de llibertats, reivindiquem la vigència d’aquella lluita, d’aquell projecte, d’aquella nació projectada als nostres temps. És per això que la Diada no és un jorn de glòria o alegria. És normal que la gent aquell dia no sigui el que els espanyols diuen “la alegría de la huerta”, és obvi que no té consonàncies ni temporals (al calendari) ni socials (celebració artificial?) com per arrelar com una festa del poble. Però això no té perquè ser un problema.No. La Diada no se celebra com Sant Jordi. I què? Tampoc hem de comparar-ho. Una cosa és la celebració d’una festa del llibre, la cultura, la rosa, el carrer, i l’altra és la celebració de la llengua, la identitat, la nació, el país. Per què hem de comprar un primer plat ple de proteïna amb un postre refinat?La Diada no ha de ser una festa al carrer. No ha d’explosionar la gent. Potser no cal ni que l’esperem amb delit. És tan senzill com que aquell dia, en treure la senyera, recordem què som, on anem (això és més difícil) i sobretot per què és festiu aquest Onze de Setembre. Sergi Gil, Antropòleg
UN DIA PER QUEDAR-SE A CAS
“És la lectura única d’un esdeveniment incert" El raonament que exposo a continuació té una pega bàsica: en públic només l’ha fet o només s’hi ha acostat el Partit Popular. I sí, això és una pega. Jo no dic que deixem de commemorar l’Onze de Setembre. No dic que Catalunya no necessiti un dia seu, d’afirmació com a país, de deixar anar l’ànima més lliure del seu poble. No dic això. Critico, en canvi, en què s’ha convertit l’Onze de Setembre.L’Onze de Setembre és una lectura única d’un esdeveniment incert. És una relació que no pots discutir que enllaça austriacistes amb independentistes actuals, sense canvis, amb el mateix escenari. L’Onze de Setembre és l’estel·lada. Tant és que no la comparteixis. És una visió dels símbols, particular i no aglutinadora d’uns pocs.L’Onze de Setembre és l’apropiació per part de pocs dels fets de justícia històrica de tot un poble. És la prostitució de Rafael de Casanova. És la constatació que els que no són de la ceba més ceba, són proscrits. És la constatació que la Catalunya bona és la que ells diuen que és Catalunya, no la de tots. L’Onze de Setembre és un dia de setembre on tornen els insults i els improperis. On només es pot ser d’una manera i sinó no ho pots dir. Un dia que val la pena quedar-se a casa. I això no és, no l’han deixat ser, una festa.L’Onze de Setembre és, any rere any, la demostració més esperpèntica que s’han carregat la Diada. Sant Jordi gloriós, no pot arreglar l’11-S?. David Gonzàlez, Politòleg
