Can Fàbregas i de Caralt. La fàbrica que s’aixeca entre la ronda Alfons XII i el carrer Miquel Biada. Aquestes paraules definien per a molts mataronins a finals de 2006 l’antic complex industrial –inscrit per altra part al catàleg del patrimoni arquitectònic local- on semblava que el temps s’hagués aturat. Avui Can Fàbregas s’ha convertit en un símbol de reivindicació ciudadana relativament extès. L’edifici ha viscut durant aquest any els moments de fama que algú va dir que mereixia tothom. Encara que en comptes de quinze segons la cosa s’ha allargat. La polèmica que ha envoltat el seu futur ha estat sens dubte un dels temes estrelles de l’any, però el 2007 i Mataró no s’han quedat aquí. Entra l’any i polèmica per polèmica i patrimoni per patrimoni la ja oblidada Nau Gaudí cedeix el relleu a Can Fàbregas. L’agenda mataronina passa pàgina. Tot comença amb un trencament de cintura del consistori. Proposa descatalogar, un canvi de cromos per Can Minguell, enderrocar i fer fora la gallina dels ous d’or, la famosa ‘locomotora’, El Corte Inglés. El procediment però peca de poc transparent per a alguns. Neix llavors una plataforma cívica que inicia la seva particular creuada per salvar Can Fàbregas. Algun grup municipal també s’adhereix. Vist i no vist ja s’ha liat la troca.
La plataforma es mou. Cap al març mobilitza 600 persones en una manifestació pels carrers de la ciutat, cerca recolzament en d’altres lluites del mateix caire –vegi’s Can Ricart a Barcelona- i fins i tot viatja a Bèlgica per defensar la causa. Mentre el govern, aixoplugat sota la pluja de crítiques mou peça per conjugar patrimoni i activitat econòmica i rectifica, Can Fàbregas no desapareixerà es reubicarà. Encarrega un estudi per analitzar la viabilitat de bellugar la fàbrica uns metres d’on obté una resposta positiva i es decanta pel trasllat de les parts més ‘singulars’ del complex. El Corte Inglés ja ha guanyat un concurs fàcil, només participava un operador. La solució, tot i així no acaba de convèncer a una part de l’oposició a l’operació que no vol moure ni un centímetre la fàbrica –argumenten que es perdria l’essència- i les crítiques continuen, tot i així sembla que el projecte del govern sortirà endavant. Finalment, aquest desembre es presenta la darrera, i pel que tot sembla ja definitiva, proposta, una variant a la segona. Sota les directrius i consells de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat, es decideix traslladar la nau íntegra, amb xemeneia i edicles inclosos –a més d’incloure Can Minguell al catàleg del Patrimoni Arquitectònic local. Decisió salomònica que no convencerà alguns ciutadans però que per al govern municipal és la més viable per fer compatible patrimoni i ‘locomotora’. El mal menor per a la resta serà creuar el carrer per arribar a la nova ubicació. El Corte Inglés al 2011 i on sempre, allà on ara hi ha Can Fàbregas.
Antigues i noves reivindicacions
A part de Can Fàbregas i de Caralt, el moviment veïnal i la societat civil també ha tingut altres fronts oberts de reivindicació. Les antenes de telefonia mòbil han continuat preocupant a algunes comunitats de veïns que, juntament amb Oikos Ambiental i AVdM, s’han manifestat cada dissabte pels carrers de la ciutat. Els diferents estudis continuen sent contradictoris, alguns operadors han seguit actuant impunement però Mataró es manté molt per sota dels ni-vells permessos. Les deficiències de la nova escola Anxaneta va sorprendre pares, mares i professors que van arrencar el compromís del consistori per solucionar la situació. El reglament d’ús dels equipaments cívics indignava la FAVM, la regidoria de Participació rectificaria. Altres reivindicacions ja són un clàssic com la gratuïtat de la C-32 o la transformació de l’N-II en una via cívica.
Més enllà de Can FàbregasEdificis que cauen, que es mouen, que canvien i que floreixen com el nou Parc de Bombers a la Via Sèrgia. El cos culminava l’any en què es commemorava el 150è aniversari del seu naixement amb l’estrena de la terra promesa. I que millor per una celebració de bombers que unes bones sortides. Un agost passat per aigua, amb diverses destrosses i inundacions –a l’esperada nova escola Anxaneta o al Patronat Municipal d’Esports-, o l’incendi del CN Mataró en són un bon exemple. Els bombers però no han estat l’única ‘institució’ que ha celebrat una efemèride enguany. El Grup d’Invàlids de Mataró i Maresme, més conegut com el GIMM arribava aquest 2007 als 30 anys treballant en favor i al servei d’unes condicions de vida dignes per als discapacitats físics de la comarca. L’accessibilitat millora amb el pas dels temps i es guanyen batalles però la perfecció encara dista però en la seva consecució treballen entitats també com la Fundació el Maresme. L’entitat no para de créixer any a any, a més en aquest ha aconseguit fer justícia i que els acu-sats d’estafar la fundació retornessin part dels diners substrets de les seves arques. En un altre àmbit, però sense abandonar salut i dignitat, cal recordar l’aplicació enguany de la Llei de Dependència a la que ja s’han acollit prop de quatre-cents mataronins.
Com tots, l’any ens ha deixat també notícies donades a poques celebracions, tristes. Lluís Lligonya l’etern director i impulsor de Televisió de Mataró moria aquesta primavera deixant el canal encaminat cap a les emissions en digital. També notícies per oblidar i sorprenents com la troballa del cadàver d’un jove a l’interior d’un vehicle que havia retirat la grua o la detenció d’un membre del GRAPO a la Biblioteca de Caixa Laietana. Fets aquests últims que col·loquen Mataró a la portada de telenotícies com el següent cas que tanmateix demostra que hi ha lloc per l’esperança. Al maig una malson estremia molts mataronins. Una jove mare era brutalment agredida per la seva parella i ingressada en estat greu. Mesos més tard rebíem bones noves, Sònia s’estava recuperant i tornava a somriure al costat dels seus fills. Una recuperació miraculosa que no per això fa oblidar totes les víctimes de l’anomeda violència domèstica. Renfe, reis i medi ambientAquest 2007 també ha estat l’any de Renfe, de la ‘consagració’ del canvi climàtic i com no també de la crema de fotografies del rei Borbó. Circumstàncies aquestes que també han tingut el seu reflex a la ciutat. Milers de mataronins han perdut temps i paciència a les instal·lacions de Renfe degut a les obres de l’AVE a Barcelona. Les catenàries s’han donat a conèixer arreu i l’esforçat usuari, expert ja en temes ferroviaris, ha continuat pagant la deficiència d’un servei que en els darrers mesos sembla que es normalitza. La indignació va donar pas, l’u de desembre, a la participació d’entitats i associacions de la ciutat a la multitudinària manifestació de Barcelona.
Espai polivalent
Al mes de febrer la pluja esguerrava els plans dels més festivaleros i obligava a suspendre la rua de Carnestoltes. Arreglats i maquejats cap a casa. La rua es celebrava una setmana més tard. Aquesta circumstància va propiciar que resorgís una demanda que feia anys que planejava: la necessitat d’un espai polivalent per celebrar grans esdeveniments.
El canvi climàtic també ha tingut el seu espai en la ment dels mataronins. L’any començava amb una apagada reivindicativa amb poc seguiment. Més tard, però, rebíem la notícia que a la ciutat ja es recicla el 30% de la brossa orgànica, unes dades que no són les desitjables per als més ambiciosos encara que tampoc gens menyspreables. En la línia, l’alcalde recollia el premi X+Verd per a Mataró gràcies a un modern i ecològic sistema de reg. Com a colofó, un dels darrers plens declarava la ciutat lliure de transgènics. Un camí verd que s’ha de continuar cultivant el 2008 que obre les portes a principis de setmana. A Mataró li esperen 365 dies de canvis i novetats, per bé per uns i per mal per a d’altres, mai plou a gust de tothom però tots esperem que quan ho faci ens agafi a cobert.
Mitjans que es consoliden i que neixen
Enguany Mataró Ràdio complia un any a les ones. L’11 de setembre de 2006 la ciutat s’enxufava al dial de l’emissora.Una emissora llargament reivindicada per part de la societat mataronina. A hores d’ara, Mataró Ràdio s’ha consolidat i ha trobat el seu espai entre els mataronins. El primer estudi d’audiència reflectia que el 20% dels ciutadans escolten l’emissora habitualment. Bona notícia que sens dubte dóna la raó a aquells que es van mobilitzar, i que reconeix l’esforç dels professionals que hi treballen.
Aquest 2007 la ciutat ha vist néixer un altre mitjà, Maresme Digital. El nou canal públic de TDT comença a donar tot just els primers passos i caldrà veure de quina manera troba lloc a la vida dels mataronins.
Un any en titulars
Gener• Es constitueix un moviment cívic per Salvar Can Fàbregas i de CaraltFebrer• PUMSA obre el concurs per adjudicar la ‘locomotora’ comercialMarç• 600 persones es manifesten per salvar Can FàbregasAbril• Descobreixen el cadàver d’un jove a un vehicle retirat per la grua• Mor Lluís LligonyaMaig• S’aprova l’ordenança sobre les instal·lacions de radiocomunicació però continua la polèmicaJuny• Una dona de Mataró agredida brutalment pel seu maritJuliol• El GIMM celebra el 30è aniversariAgost• Les conseqüències d’un estiu passat per aigua Setembre• Els bombers de Mataró estrenen nou parc a la Via SèrgiaOctubre• Alcaldes israelians i palestins es troben a Mataró per parlar de la gestió de l’aiguaNovembre• Un incendi crema part del CN MataróDesembre• Can Fàbregas es traslladarà íntegra
