Coproduït pel Centre d’Arts Escèniques de Reus i el Festival Grec, divendres, a les nou del vespre, ‘El conte d’hivern’ de William Shakespeare recalarà al Teatre Monumental amb direcció de Ferran Madico.
Peça estranya Aquesta és la penúltima obra escrita pel dramaturg anglès, just abans de ‘La Tempesta’. Tanmateix és una peça estranya. Tal com assenyala Salvador Oliva, el traductor, reuneix dues atmosferes, la novel·lesca i la realista, amb trets de tragèdia i de comèdia alhora. A l’argument, narrat com una rondalla, s’hi troben tots els grans temes habituals en Shakespeare: l’estimació, la gelosia, el deure, la lleialtat o la mort. Aquí, a més, es subratlla l’efecte del temps, que amb el seu pas és alegria i tristesa i fa i desfà errors.
Final de faulaL’acció transcorre a la cort del regne de Sicília, on a partir de la gelosia sense fonament del rei Leontes es desencadenen uns esdeveniments que provoquen diverses morts injustes. A l’inici de la segona part, el Temps, convertit en personatge de circumstància, anuncia un salt de setze anys i ens situa a Bohèmia, entremig de pastors i nobles disfressats, en un ambient propici a l’amor i al retrobament. A l’últim acte es succeeixen uns fets inesperats que permeten un final de faula, deixant però oberts molts interrogants sobre el comportament humà.
Més calidesa Madico ha intentat fer una posada en escena austera i senzilla, en un espai neutre, en la que predominés l’expressió de les emocions. A l’estrena de l’obra, l’estiu passat al Teatre Grec, la crítica va subratllar la fredor de l’espectacle, malgrat el bon treball de Pere Arquillué, l’actor protagonista. Probablement la versió a la italiana que es presenta ara al Monumental facilitarà la proximitat de l’espectador i afavorirà una percepció més càlida d’aquesta mena de conte a la vora del foc que Shakespeare va voler compondre per a persones intel·ligents i imaginatives.
