Quan es compleixen 25 anys de la Palma d'Or a Canes per a 'Pulp Fiction' (1994), ens arriba la novena pel·lícula de Quentin Tarantino, 'rase una vez en... Hollywood'. Es tracta d'una particular i encesa oda al cinema ambientada en el Hollywood de 1969, coprotagonitzada per una estrella de segona de la televisió, Rick Dalton (Leonardo DiCaprio), i el seu inseparable amic, Cliff Booth (Brad Pitt).
Inspirat en bona part en l'estreta relació de Burt Reynolds i el seu doble de les escenes de risc, Hal Needman, el thriller s'ocupa d'una de les derives psicopàtiques dels anys hippies: la secta liderada per Charles Manson.
"Érase una vez en... Hollywood", de Quentin Tarantino (2019)
Així, la carta d'amor de Tarantino al cinema conté diverses històries creuades —unes extretes de la mateixa mitologia i les altres inventades al seu caprici— que acaben fonent-se en un clímax de violència desfermada i paròdica que recorda 'Malditos bastardos'.
Després de carregar-se Hitler en una missió especial d'un escamot de soldats, ara torna a reinventar la història al seu gust i a canviar per complet el sentit de la macabra matança de Charles Manson i la seva banda d'acòlits.
