Pel·lícula feta a mida de Jennifer Lopez, productora de la pel·lícula, sota un embolcall de thriller venut falsament com d’alt voltatge sexual. Aquest film del director de “A todo gas” (2001) procura esprémer un pusil·lànime i cast ingredient eròtic, conformat per escenes pretesament tòrrides i suggeridores entre una dona madura de bon veure i un atlètic jove veí nouvingut, per veure si arrossega també el potencial públic del fenomen passatger de “50 sombras de Grey”.
La pel·lícula vol ser una mena d’atracció fatal que ens recorda aquells thrillers apetitosos i carnals dels vuitanta amb afers extra conjugals de conseqüències destructives. Com aleshores, l’adulteri arrauxat i passional ens descobreix el costat fosc i obsessiu del desitjat amant, el qual acaba per convertir la teva vida en un infern. La cinta recupera, també, aquells thrillers psicològics dels noranta farcits de psicòpates amables a cada cantonada. Veïns adorables i companys perfectes que sota la pell de xai amaguen urpes de llop.
“Obsesión” podria ser, almenys, un bon refregit de tots aquests llocs comuns cinematogràfics, però malauradament es queda lluny de tot. No rutlla com a pel·lícula d’intriga morbosa ni arranca com a pel·lícula de tensió i suspens amb pertorbat amenaçador. Aquesta pel·lícula és un pàl·lid reflex del que podria haver estat i, al capdavall, esdevé un simple vehicle moralitzador i carca.
