Vam descobrir amb sorpresa a Neill Blomkamp en un al·legòric film futurista ambientat en els suburbis de Johannesburg, “District 9” i després es va perdre en una vistosa cinta de ciència-ficció situada entre la terra i una estació espacial a “Elysium”. Ara, Blomkamp s’afegeix de nou amb “Chappie” al debat al voltant d’un tema estrella de la ciència-ficció cinematogràfica actual: la intel·ligència artificial. Un motiu temàtic que segueix regalant atractives propostes i, també, aportacions més prescindibles.
Més enllà de l’enfocament particular de cadascú el que resulta significatiu és que darrerament pel·lícules més modestes ens han donat més alt rendiment conceptual i creatiu que no pas produccions cares i ampul·loses, cas de la mateixa “Chappie”, que podríem destinar de pet a la deixalleria.
La pel·lícula combina sense sort comèdia i melodrama en un cinema genuïnament d’acció que deixa algun moment simpàtic però on acaba predominant per damunt de tot una fatigosa sensació d’avorriment. El suculent tema de la transferència de consciència entre homes i màquines queda en ben poca cosa i és que tant Neill Blomkamp com el seu col·laborador, el guionista Terri Thatchell, sembla que s’han deixat alguns cargols per ajustar.
