L’última pel·lícula que ha fet el director Woody Allen és una producció que recorda a les seves películes dels anys 80 i 90. Una història que barreja amor, màgia i el seu peculiar sentit de l’humor, transportant-nos als anys 20. Amb Colin Firth i Emma Stone de protagonistes de la història, els seus personatges defensen i representen dues contundents visions totalment enfrontades: la lògica i la mística, essent aquest debat el punt sobre el qual gira tota la pel·lícula.
Ell, un escapista molt famós que presenta els seus trucs de màgia sota el pseudònim de Wei Ling Soo, és desafiat per un mag de menor prestigi a desemmascarar i ridiculitzar una espiritista. Aquesta jove, associada amb la seva mare, pren el pèl als clients fent-los creure que pot posar-los en contacte amb el més enllà. Les últimes víctimes de la noia són una família rica: els Catledge, senyors d’una mansió a la Ribera Francesa.
El protagonista, un noi arrogant i cultivat, ha de lluitar contra la noia, jove i barruda, evitant caure en els seus encants. Un joc de contrastos que converteix escenari i personatges en ideals per l’univers habitual del director de Manhattan o Annie Hall, títols més propers a aquesta ‘Magia’ que a entrades més fosques de la seva filmografia com Match Point.
Allen fa èmfasi, a més d’en les interpretacions de Firth i Stone en els papers principals, en el cuidat ambient i decorat, que realment envolta i transporta l’espectador. Fins i tot l’acabat de la imatge té una influència ‘retro’ molt forta. En la línia de títols entretinguts i amb una pàtina de clàssics com ‘Midnight in Paris’, Woody Allen ofereix uns diàlegs frescos i entretinguts i un estira-i-arronsa que torna a plasmar, una vegada més, la seva particular forma de fer cinema.
