L’argument:
Kick-Ass s’uneix a tota una fornada de defensors del bé dirigits pel coronel Stars and Stripes, inspirats per ell. Però quan Red Mist decideix desfer-se dels superherois aficionats, només Hit Girl ho podrà impedir.
Diagnòstic:
L’any 2008, Mark Millar va voler donar un tomb a les històries de superherois emmascarats amb la seva comèdia negra Kick-Ass, un còmic que pretenia representar, tot i l’humor i l’exageració, les conseqüències reals en un món real de sortir en malles a combatre el crim. L’èxit de les seves pàgines plenes de violència i sang van portar la història al cinema de la mà d’un director, Matthew Vaughn, donat al joc d’enquadraments i a la composició dels plans. Una direcció que va ajudar a traslladar en pantalla els dibuixos de John Romita Jr amb un bon pols cinematogràfic. Aquesta primera entrega va tenir continuïtat als còmics i, per tant, una seqüela va tenir de seguida el vistiplau. Aquest Kick-Ass 2 que ara s’estrena, però, va perdre Vaughn.
I Aquí és on surt malparada la segona entrega. Jeff Wadlow és un director més senzill i la seva correcció sense més no ajuda a què la trama, que té més acció, més personatges i més desenfrenament, llueixi cinematogràficament. El contingut manté el nivell de la primera entrega i l’augmenta donant més paper a Chlöe Grace Moretz -precisament el guió de la cinta inclou no només la segona entrega del còmic sinó també una historieta dedicada exclusivament al personatge de Hit Girl-.
Ella, juntament amb els nous herois i dolents representats per un molt caracteritzat Jim Carrey, acompanyen un correcte Aaron Taylor-Johnson i, a la vegada, intenten ocupar el buit deixat per Nicholas Cage. En definitiva, Kick-Ass segueix sent Kick-Ass, amb el seu humor i la seva violència, però ha perdut nivell “artístic”.
