Argument:
Quan a la nau Enterprise li ordenen que torni a casa, descobreixen una imparable força que, des de dins de la seva organització, ha fet saltar per l’aire la flota estel·lar. El capità Kirk encapçala una incursió per capturar el culpable.
Diagnosi:
En els últims anys, les produccions de Hollywood han sacrificat part de l'encant de les grans cintes d'aventures dels anys 80 per l'espectacularitat i la destrucció gratuïta de la generació vídeojoc. Potser inspirats en aquelles cintes que, de petits, els van fer enamorar-se del cinema, J.J.Abrams i la seva colla d'amics de la productora Bad Robot, han sabut agafar aquestes arrels cinematogràfiques i 'freaks' i passar-les per la 'turmix' dels gustos actuals per crear títols que, tot i uns grans efectes especials i la mireta posada en la taquilla, tornen a tenir aquella ànima que fascinava generacions de pares i fills i que convertien les aventures espacials o les històries interminables en clàssics d'obligat visionat. Ja ho van aconseguir amb Super8, la seva entrega de Missió: Impossible o, i aquí arribem al cas que ens ocupa, la revitalització de la saga Star Trek.
Aprovats per seguidors i no iniciats amb la primera entrega de l'any 2009 -en que presentaven de nou uns personatges clàssics i a la vegada es cobrien les espatlles per explicar les històries futures que volguessin-, Abrams i amics tornen ara amb una segona entrega que dóna tot el que donava la primera i tot el que prometia per següents entregues. Per començar, i sense destapar sorpreses, tornen a jugar amb la mitologia de la sèrie original però donant-ne la seva pròpia versió actualitzada.
Amb un dolent de carisma suficient com el Sherlock de moda, Benedict Cumberbatch, es podia témer que se'n ressentiria la tripulació habitual. Res més lluny de la realitat. Chris Pine i Zachary Quinto són Kirk i Spock i el seu estira i arronsa i el seu respecte mutu són al centre de la trama. Com ha de ser. A la vegada, la trama de la cinta -amb sorpreses i un ritme de muntanya russa per gaudir en família amb un bon cubell de crispetes- permet moments de lluïment per tots i cada un dels membres de l'Enterprise. De Zoe Zaldana a Simon Pegg, tots tenen el seu moment de glòria.
Se li podria criticar alguna solució de guió fàcil o previsible però fins i tot aquesta queixa és coherent amb l'estil de pel·lícula vuitantera que gaudiran també uns joves de l'any 2013 que, potser, fascinats pels viatges de la nau Enterprise segueixen algun dia el llegat d'Abrams com ell ho ha fet ara.
