La Llàntia és un barri. Durant dècades del segle XX quasi un espai independent de la ciutat, allunyat de la resta d'urbanisme, encimbellat als seus pendents. També fa pujada Cirera, un barri de placetes i carrers, de vida compartida i exemple de fraternitat entre veïns. Entre un i altre, en zona de camps, torrents i camins, Mataró va fer la que segurament és la seva major obra de transformació i creixement –en nombre d'habitatges i per tant d'habitants i també en extensió urbanitzada– de les darreres dècades.
Tant era el pes de les noves construccions que amb bona lògica, tot el que es va fer a rebuf de la mateixa Via Europa va constituir un barri propi, amb personalitat i amb el mateix nom que el vial.
Via Europa, el barri del segle XXI
El barri de la Via Europa és, en gran part, el causant que en els primers anys del segle la ciutat hagi crescut en unes 15.000 persones. Al projecte d'articular una gran via que cosís la ciutat el va seguir una operació urbanística de grans proporcions en la qual es van edificar quasi en paral·lel desenes de promocions urbanístiques. Pràcticament tot el parc immobiliari és de característiques similars i d'una edat determinada. En conseqüència d'això, també, hi ha qui ha criticat a la planificació que es va fer la mancança d'equipaments o instal·lacions assistencials si bé es pot dir que, a escala comercial, la zona –excel·lentment connectada– ha acabat per arrancar i fer-ho amb molta força.
