Sigui perquè les creacions d’Oriol Broggi i de la seva companyia La Perla 29 són assídues a la cartellera del Monumental i acostumen a tenir bona recepció per part del públic mataroní, sigui perquè a l’actual cicle “Històries de pel·lícula” hi anava com l’anell al dit, el cert és que el muntatge d'‘Una giornata particolare’ que s’hi va poder veure dissabte passat va significar un nou encert de programació del teatre de la Riera.
De la pantalla als escenaris
L’obra està basada en el conegudíssim film del mateix nom que Ettore Scola –mort el mes passat– va realitzar l’any 1977, protagonitzat per Sophia Loren i Marcello Mastroianni. Ambientat a la Itàlia de 1938 sota el mandat de Mussolini, narra la coneixença fortuïta d’una mestressa de casa, menystinguda pel marit i mare de sis fills, amb el seu veí, un locutor de ràdio contrari al règim feixista i estigmatitzat per la seva condició d’homosexual. La relació que estableixen al llarg d’un dia anirà evolucionant des de la desconfiança i la confusió inicials fins a la franquesa, la complicitat i l’afecte que s’acaba creant entre ells, quan comparteixen la seva respectiva solitud i s’adonen que tots dos són víctimes de la mateixa opressió social i moral d’un sistema autoritari que priva a les persones de tota mena de llibertat.
Aquesta història cinematogràfica, tanmateix interessant, ha inspirat arreu diverses versions teatrals. A Catalunya, la més referida és la que l’any 1984 Josep Maria Flotats va dirigir i va protagonitzar junt amb Anna Lizaran al teatre Condal de Barcelona, a partir d’una traducció de Carme Serrallonga. Al Maresme cal esmentar també la que el novembre de 2013 va presentar la Sala d’Argentona a càrrec de la companyia valenciana La Pavana, en una adaptació de Rodolf Sirera que tenia la particularitat de traslladar l’acció a l’Espanya dels anys 40.
Versió fidel
Jugant amb el trumfo de comptar amb la interpretació de Pablo Derqui i Clara Segura, excel·lents actors que ara, a més, estan de rabiosa actualitat amb la sèrie televisiva ‘Nit i dia’, Broggi i el seu equip han buscat fer una translació molt fidel de la pel·lícula. Gairebé com un homenatge. Ho expliciten tant amb el manteniment del títol en italià, com amb el fet de projectar a l’inici de la representació les primeres escenes del film original, per situar l’espectador en el context polític i domèstic on es desenvoluparà l’acció dramàtica. La imatge de Sophia Loren es fon literalment amb la Clara Segura i a partir d’aquí una escenografia molt esquemàtica que combina amb una particular utilització de la il·luminació, permet fer veure els dos pisos i el terrat on els dos personatges protagonistes viuen i coincideixen. Els seus diàlegs, plens de silencis i de sobreentesos subratllats per apunts musicals, traspuen tendresa i desig de viure malgrat la dramàtica quotidianitat a què estan abocats.
En resum, d’aquesta transposició escènica d'‘Una giornata particolare’ es pot dir que és en si mateixa una versió discreta de l’obra d’Ettore Scola i que el doble puntal de l’atractiu i del treball de Derqui i de Segura la converteixen en una proposta estimable. Els forts aplaudiments que van tancar la funció del Monumental en donen fe.
