L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha participat aquest dilluns en el Dia de la Cambra de Comerç al Maresme, on ha analitzat d'on ve i cap a on va l'economia catalana. Segons Pujol, Catalunya té molts actius, però cal “posar-se les piles”. El turisme és per l'expresident un d'aquests actius, que s'hauria de refer de la mateixa manera que Alemanya va refer la indústria per tal d'aprofitar el període de prosperitat. Jordi Pujol ha lamentat, d'altra banda, que el “projecte polític” d'Espanya, on “després de Madrid hi ha Madrid”, no hagi beneficiat Catalunya durant altres períodes de bonança econòmica, sobretot en els anys 80 i 90.
L'expresident Pujol veu en l'alemanya una societat molt semblant a la catalana perquè és al món el que Catalunya és a Espanya, el principal país exportador. Per aquest motiu, Jordi Pujol diu que l'economia catalana, sobretot en el sector turístic, ha de fer el que els alemanys van fer amb la indústria, redefinir-la quan amenaçava crisi per continuar sent els primers del món. Pujol, d'altra banda, apunta factors com la internacionalització, la innovació i la formació universitària, com a claus perquè l'economia catalana no s'ensorri. “Hi ha algunes coses que ja s'estan fent bé i és per aquest motiu que ens estem salvant”, comenta l'expresident. En aquest sentit, Pujol recomana al president Zapatero que impulsi reformes estructurals en l'economia per evitar entrar en crisi. Unes reformes que, segons el pensament de Jordi Pujol, hauria de deixar enrere el model de l'“Espanya radial”. L'expresident de la Generalitat lamenta que Catalunya no s'hagi pogut beneficiar prou de la bonança econòmica d'Espanya perquè el projecte polític “és com a França, que després de París ve París i després Paris una altra vegada”, ha ironitzat. Continuant parlant de futur, l'expresident Pujol ha dit que els grans reptes que ha d'afrontar Catalunya a nivell econòmic són les noves tecnologies, la globalització, la immigració i l'opinió pública “hostil” que hi ha a la resta d'Espanya. Jordi Pujol ha comentat que ni durant el règim franquista l'animadversió de la gent del carrer contra Catalunya era tant gran com ara.
