Sigui pel caràcter seductor que té el cafetó cultural del carrer d’en Pujol, sigui pels cops de màgia que sovint procura el teatre, es pot dir que dimecres de la setmana passada a l’Arcàdia s’hi va produir un cert encanteri: el recinte va semblar com si fos petit i gros alhora. Plantejament didàctic encertatS’hi presentaven els tercers ‘Assortits’ de la temporada, aquest cop a càrrec del grup E dels Joves de l’Aula de Teatre, dirigits per Cristina Julià. La sensació de petitesa va contribuir a donar-la el nombrós públic que va assistir a les dues sessions, encabit amb calçador enmig de càmeres, taules, consumicions i d’altres andròmines del peculiar mobiliari del local. En canvi l’escenari va resultar ser el contrapunt de l’estretor. La sensació de grandària la hi va aportar la capacitat dels tretze actors i actrius que s’hi van moure amb desimboltura. I també l’alçada del planteig, pedagògicament parlant, amb què Julià va enfocar l’exercici dels seus alumnes, una part dels quals era la primera vegada que s’enfrontaven a un públic.
Es tractava d’un treball de text, basat en nou fragments manllevats del repertori de Marc Jolivet i de Raymond Devos, dos humoristes francesos contemporanis. La interpretació, feta individualment o per parelles, va estar oportunament intercalada per falques musicals o per la il·lació de petites rèpliques i de moviments de tot el grup que donaven al conjunt de l’escenificació un caire més coral. Bona feina. I un doble objectiu acomplert. Primerament pel que fa a l’acció tutorial de la directora que, conscient de la composició heterogènia del col·lectiu d’alumnes i dels seu divers grau de formació, va assignar a cadascú la part d’exercici que des d’un punt de vista didàctic més li esqueia. I també per l’actitud meritòria demostrada en aquest ‘Assortit’ pels joves actors i actrius, que en van poder treure una experiència profitosa que sens dubte afinaran i completaran en vistes al taller de final de curs.
