L'Orkestina trio porta part de l'Europa de l'est al Clap

El trio format per tres membres de l'Orkestina, una Gadushka(espècie de violí búlgar), un acordió i un violí, van presentar-se al Clap, el dijous passat, amb la seva música gitana. La formació va apropar els sons de l'est d'Europa a la ciutat. Melodies i cançons tradicionals dels països més orientals del continent, de Bulgària, Rumania, quelcom de Turquia i algun referent a la part alta de Grècia; conformaven un regitzell de música gitana composta de ritmes trencat i animossos.

Una perfecta combinació dels tres músics, donava jocs melòdics que barrejaven les frases musicals amb un perfecte acompanyament de bases, dominades per l'acordeó. I puntejades perfectament pels "solos" que Gadushka i violí intercalaven. La perícia dels tres interprets residia en l'agilitat digital (entendre dels dits), doncs les peces estaven carregades de ràpides melodies que escolpien amb extrema pulcritud.


El segon aniversari del Clap

L'endemà, divendres, es va celebrar el 2on aniversari de la sala, amb una bona festa discotequera. Els discjoqueis de la casa van plantar-se a dalt de l'escenari per oferir l'espectacle en viu i directe(com cada setmana), però a més a la vista dels assistents.

El Clap ha editat, de la mateixa manera que en el primer aniversari, un disc compacte que va regalar als 500 primers assistents a la festa, i a tots els amics i amigues del Clap. En ell hi figuren els grups i interprèts que han passat per la sala engany o que hi passaràn en breu, aquest mateix mes. De les obres seleccionades hi ha cançons inèdits, encara no editades; d'altres extretes dels discos pròpis dels grups i alguna cançó que ha estat enregistrada al mateix Clap aquest any.

En aquest dos anys el Clap ha consolidat una oferta lúdica i cultural que apropa cada setmana a la gent de Mataró i rodalies. La feina ben feta de la sala s'ha demostrat en les últimes actuacions, els concerts dels divendres, omplen cada setmana la sala gran fins a la bandera. I la resta d'activitats tampoc no es queden endarrera.

Jordi Aliberas // Freqüència Iluro