Ron Howard ens descobreix un codi ocult poc enigmàtic i trepindant

El código Da Vinci. Ron Howard. Estats Units. 2006

L’argument: El catedràtic Robert Langdon comença a investigar l’estranya mort del conservador del museu del Louvre. Ajudat per la criptògrafa Sophie Neveu, descobreix un codi ocult a l’obra de Leonardo Da Vinci que revela secrets que es remunten dos mil anys enrere i que podrien fer trontollar els fonaments de la religió catòlica.

L’anècdota: L’adaptació cinematogràfica de l’obra literària de Dan Brown ha estat la pel·lícula que més diners ha recaptat als cinemes durant el cap de setmana de la seva estrena, després de la tercera i última entrega de la saga Star Wars.

Diagnòstic: Es tracta d’un thriller basat en la resolució d’enigmes que no acaba d’enganxar l’espectador. La trama, poc convincent, presenta problemes en el ritme i la tensió dramàtica, de manera que no acompleix del tot l’objectiu del film: entretenir. Els personatges resulten superficials i estan mancats de l’encant necesari per captar la complicitat del públic. Com si fossin titelles al servei de la història, els protagonistes semblen no tenir una voluntat clara i les coses els succeeixen per casualitat. Tom Hanks i Audrey Tatou, com a bons professionals, intenten defensar els seus papers, mancats d’ànima des del guió. En definitiva, el director Ron Howard no ha sabut generar l’emoció esperada.

Efectes secundaris: Adient per comprovar com la voluntat de fer diners a qualsevol preu no sempre dóna bon resultat.