La Kinky Beat és el grup més potent de la nova fornada de música diga-li mestissa, festiva o global de Barcelona. Van ser al Clap al gener i hi van tornar el dia 26, ocasió que vam aprofitar per parlar amb els dos cantants, Willy i Matahary en presència i intervenció única del teclista Arecio. Es van mostrar la mar de naturals, se’ls veu encantats amb el que fan i relaten el secret del seu èxit: passar-s’ho bé ells, fent el que fan, dalt l’escenari.
MataróNotícies.com: La Kinky Beat és un grup nou que s‘ha fet un nom en el panorama musical amb 18 mesos. N’esteu contents?
Matahary: Està molt bé i no ens esperàvem que amb tan poc temps tinguéssim tanta feina, perquè ha vingut tot de cop. I mirant com està el panorama que sembla que només esperen a grups per donar-los pel sac, la veritat és que no ens podem queixar. Tenim disc i feina.
En això ha ajudat l’etiqueta de música mestissa de Barcelona?
M: Jo sempre dic que així com hi ha una moguda musical a Barcelona, no considero la Kinky com una banda mestissa. Entenc que si no ens cenyim a un sol estil de música t’hagin d’etiquetar de seguida de mestís però el cert és que dins del sac i l’etiqueta del mestissatge hi ha bandes que no tenen res a veure entre si. Ens pot haver ajudat però crec que l’èxit es basa en el treball.
Què va passar el maig del 2003 perquè s’esdevingués tant feeling i la progressió des de llavors hagi estat tan meteòrica.
Willy: Suposo que ha estat el destí. Vam sorgir d’una banda de rumba que es deia Jaleo Real on ens vam conèixer.
M: Tot va començar per “flipe”. Ens que-daven després dels assajos, tocàvem, ens ho passàvem bé, vam gravar alguna coseta, van aparèixer amics a col·laborar i així flipant-nos vam gravar una maqueta, la vam fer córrer a veure si sortia feina i en va sortir.
Penseu en un segon disc? Aquest segon disc podria ser un directe?
W: Quan graves un disc ja penses en el següent i les portes a gravar un directe sempre estan obertes i de fet ens agradaria molt.
M: Tots pensem en gravar un altre disc perquè volem que la Kinky segueixi, la intenció hi és, però realment gravar un directe... la idea del disc era precisament portar el directe “potence” que fèiem a l’estudi sense necessitat de gravar un concert. Volíem plasmar l’ambient del directe i crec que ho hem aconseguit. Però sempre podem gravar un viu.
Teniu algun referent musical? Quines són les vostres influències?
W: Músic en particular no crec que en tinguem cap. Escoltem una mica de tot i cadascun escolta el que vol. Pot haver-hi influències de The Clash, d’algun grup de reggae, però no hi ha res concret.
M: Quan anem amb la furgoneta escoltem de tot, des de hardcore fins a Agua Bendita, una mica de jazz, és el popurri de tot el que ens influencia. No ens limitem, hi ha unes pautes: ens agrada fer música perquè la gent vingui i balli i ho passi bé, no volem un show per gent asseguda, l’objectiu és fer festa.
L’any passat, al Clap, va ser una autèntica festassa. Ha canviat la Kinky?
M: Ha canviat la banda i hi ha algun tema nou però la base és la mateixa, hem de defensar un disc que té un repertori determinat. El disc ha estat l’excusa, la banda hi és per fer directes i per fer festa.
El disc l’ha fet una discogràfica petita?
M: Sí, Kasba Music, que és una productora petita que ha fet el primer treball amb nosaltres. No és autoedició, però vaja podríem haver anat a una discogràfica gran, vendre’ls-hi tots els drets, quedar-nos en pilotes i potser ser famosos de la nit al dia, però això no ho volem. En aquesta discogrà-fica podem fer una mica el que volem.
Hi ha alguna cançó que sigui el hit de la Kinky? Quin és el vostre tema preferit?
M: Pel que fa als més populars deuen ser els de la maqueta. El Maria, el P sin B, potser són els primers i els que tenen més bona acollida. Cadascú deu tenir la seva cançó preferida, a mi m’agrada el Kinky Jungle i el Made in Barna, els noto més meus, també hi haurà ska, reggae o punk però són aquestes dos amb les que m’hi sento més còmode.
W: Són els dos temes que més ens agraden a nosaltres dos.
Alguna cançó que defineixi el grup?
M: El grup és una recerca constant i no es pot definir en una cançó. Aquest disc ha sortit així però, per exemple, ja hi ha idees de com pot ser el segon disc i no té res a veure. Com que toquem una barreja de tot, no ens podem identificar amb cap en concret.
Es pot identificar la Kinky amb alguna postura política o social?
M: La Kinky és una banda força apolítica, cadascú té les seves idees però no n’hi ha una de global. Considero fàcil pujar dalt l’escenari i dir qualsevol cosa que saps que tothom a la sala t’aplaudirà. El que és difícil és baixar de l’escenari i en la vida diària ser conseqüent amb uns pensaments i unes idees.
Arecio: Som una banda amb idees però sense ideologies. No seguim cap bandera ni cap barco en concret, cadascú va a la seva.
D’on surt la cançó d’Ansiedad?
M: És un tema que surt de mi. Qui no té ansietat davant la moguda d’aquest món i com de difícil és viure en aquest món? Era provocar una sensació, plasmar un senti-ment.
Com es defineix la Kinky Beat?
M: Jo l’identifico amb la festa. No diré que sigui “el show de tu vida”. Nosaltres no pretenem convèncer ningú. Venim a passar-nos-ho bé, ens ho passem bé i ho fem passar bé. Aquest és el secret, aquesta és la màgia de la Kinky.
Notícia relacionada:
La Kinky Beat mostra el directe més demolidor del moment
