Els aprenentatges no són mai fàcils, és clar, i mentre n’estàs aprenent t’equivoques, com li va passar a en Cuní, que l’endemà de la detenció de l’alcalde de Santa Coloma va dir que les declaracions de no sé quin polític causarien “un cert revol”. Espero que no es referís al cop de volant que segons qui podria clavar en sentir per la ràdio que l’havien enxampat, posem per cas, i que nomes fos un lapsus per polseguera. Ja no és tan clar que es tractés d’un error quan Felip Puig va definir l’esmentat alcalde com “una de les mans dretes del senyor Saragossa”; que potser volia suggerir que el polític en qüestió, a diferència de naltros, té tantes mans que pot remenar moltes més cireres o tallar més bacallans?
Tenint en compte que tot plegat no farà sinó créixer i que als mossos els veurem sovint entrant i sortint de palaus amb capses de documents, seria convenient que aclaríssim una de les grans confusions del catalanisme lingüístic modern. Tothom que ha fet algun examen de català sap que escorcoll i registre no són sinònims, perquè un registre pot ser moltes coses però mai “l’examen minuciós d’algú o alguna cosa a la recerca de quelcom d’amagat”; de fet, que els redactors dels mitjans en tenen un cert ensum ho demostra el fet que el dia famós de l’ajuntament santcolomenc el telenotícies va usar sovint el verb escorcollar però mai registrar, tot i que el terme registreescorcollar fa estrany, però per si de cas us recomano un exercici molt interessant: arribeu-vos a qualsevol presó del país i pareu l’orella. Veureu que els mossos no registren ni, encara menys, catxegen sí que s’hi va sentir. Suposo que a hores d’ara ja no deu quedar ningú que trobi que un mot com ningú sinó que escorcollen amb tota normalitat escorcollen detinguts i visitants. I si de vegades van de corcoll no és precisament per això, sinó més aviat per l’excés de pinxos.