Mil nou-centes noranta-quatre pessetes amb noranta-set cèntims és la quantitat equivalent als euros de l’encapçalament. Encara que portem uns anys en el maneig de la moneda comuna, és bo de fer-ne una ullada a efectes de fixar-ne el valor. Perquè comptant en euros, amb tanta depreciació de la pesseta ens sembla que tot s’ha abaratit quan, en realitat ha estat el contrari. Deu cèntims europeus -una quantitat que sembla rídicula- són ni més ni menys que setze pessetes amb seixanta-quatre cèntims. Ull viu, doncs!. Així que desembutxacar-se aquesta quasi dotzena d’euros per poder veure un partit de fútbol en solitari a casa, amb un compte/corrent discret, no és que poguem considerar-lo com un acte de malbaratar el patrimoni per un caprici, però déu n’hi do. Altra cosa fóra que aquesta despesa fos assumida per uns quants amics, alhora. Però les circumstàncies personals no sempre poden confluir amb una solució doblement favorable. O sigui l’estalvi propi i el comentari amical.Perquè cal suposar que reunir en una mateixa llar, per a contemplar un partit, diversos amics només és factible si s’acompleixen dues condicions. Que el partit interessi tots i que tots siguin del mateix club. Només així la concòrdia i la satisfacció seran unànimes. Bé, doncs, haig d’esbatanar al confessionari públic i obert als quatre vents la meva preferència per als blaugranes. Una afecció que sembla lògica, donades les particularitats naturals a les que pertanc. Una determinació tan legítima com qualsevulla d’altra en situació diferent.És una simpatia sense apassionament, sense fanatisme. Viscuda -malgrat totes les injúries històriques sofertes pels culés- sempre amb assossec, respecte i moderació. Perquè si el futbol , també, s’integra en el conjunt de vibracions emocionals i afectives i d’ordre estètic i algunes més, cal considerar que, és un ingredient no pas primordial.El futbol és una font creadora d’imatges de bellesa -que malgrat fugaces- perduren en les fotos i sobre tot en la memòria de les gratituts que ens serveix la vida. I això, té un preu. Els 11’97 € del partit del 2-6 em significa l’orgasme esportiu més intens i durador. La millor despesa econòmica dedicada al futbol. Amb ganes de repetir-la. I d’eternitzar-la. 11,99 Euros
Isidre julià i avellaneda. Poeta mestre en gai saber.
Mil nou-centes noranta-quatre pessetes amb noranta-set cèntims és la quantitat equivalent als euros de l’encapçalament. Encara que portem uns anys en el maneig de la moneda comuna, és bo de fer-ne una ullada a efectes de fixar-ne el valor. Perquè comptant en euros, amb tanta depreciació de la pesseta ens sembla que tot s’ha abaratit quan, en realitat ha estat el contrari. Deu cèntims europeus -una quantitat que sembla rídicula- són ni més ni menys que setze pessetes amb seixanta-quatre cèntims. Ull viu, doncs!. Així que desembutxacar-se aquesta quasi dotzena d’euros per poder veure un partit de fútbol en solitari a casa, amb un compte/corrent discret, no és que poguem considerar-lo com un acte de malbaratar el patrimoni per un caprici, però déu n’hi do. Altra cosa fóra que aquesta despesa fos assumida per uns quants amics, alhora. Però les circumstàncies personals no sempre poden confluir amb una solució doblement favorable. O sigui l’estalvi propi i el comentari amical.Perquè cal suposar que reunir en una mateixa llar, per a contemplar un partit, diversos amics només és factible si s’acompleixen dues condicions. Que el partit interessi tots i que tots siguin del mateix club. Només així la concòrdia i la satisfacció seran unànimes. Bé, doncs, haig d’esbatanar al confessionari públic i obert als quatre vents la meva preferència per als blaugranes. Una afecció que sembla lògica, donades les particularitats naturals a les que pertanc. Una determinació tan legítima com qualsevulla d’altra en situació diferent.És una simpatia sense apassionament, sense fanatisme. Viscuda -malgrat totes les injúries històriques sofertes pels culés- sempre amb assossec, respecte i moderació. Perquè si el futbol , també, s’integra en el conjunt de vibracions emocionals i afectives i d’ordre estètic i algunes més, cal considerar que, és un ingredient no pas primordial.El futbol és una font creadora d’imatges de bellesa -que malgrat fugaces- perduren en les fotos i sobre tot en la memòria de les gratituts que ens serveix la vida. I això, té un preu. Els 11’97 € del partit del 2-6 em significa l’orgasme esportiu més intens i durador. La millor despesa econòmica dedicada al futbol. Amb ganes de repetir-la. I d’eternitzar-la. 
