Coneix-te a tu mateix és una frase ben coneguda. Però, cal un esforç de pensar, de voluntat i sobretot també de silenci. Ara bé, probablement, una persona es pot desviar de si mateixa i anar per altres camins, quan creu conèixer-se de forma perfecta. No heu sentit frases com aquestes: Jo no sóc així. I acaba de fer-ne una de grossa. O ha tingut una reacció que no s’esperava de si mateix.O conèixer-se bé és per a altres no canviar mai. Això ho podem trobar en moltes parelles. Passats uns mesos, uns anys o molts anys de relació, un dels dos canvia, madura. L’altra exclama:“Jo sóc el mateix de fa trenta anys. És l’altra que ha canviat.” I aleshores comencen els problemes o dificultats de relació de parella. I el llenguatge té molta importància per expressar de forma digna el que un sent.Què irònic és, diu un autor, que precisament per mitjà del llenguatge, de les paraules, una persona pugui degradar-se per sota d’allò que el llenguatge no té. Aquestes paraules també ens donen a comprendre que no únicament parlem amb paraules sinó també el llenguatge corporal que és una altra forma de conèixer-se. I això ho copsen millor els altres que un mateix. Per tant, un no acaba mai de conèixer-se prou a si mateix. És un treball continu. Demana pensar, reflexionar. I, a vegades, saber fer una consulta davant un moment de crisi. No per això vol dir que una persona estigui desequilibrada. Indica tot el contrari. Els moments de crisi són moments adequats, malgrat tot el dolor, renúncies, lluites interiors com exteriors que hom ha de fer, per conèixer-se, créixer i madurar. L’evolució de l’interior d’una persona és la forma natural d’anar-se coneixent. Sense mai oblidar que un gran home o una gran dona i madurs són aquells que mai perden el seu cor de nen o nena. Coneix-te a tu mateix...!
Coneix-te a tu mateix és una frase ben coneguda. Però, cal un esforç de pensar, de voluntat i sobretot també de silenci.
Coneix-te a tu mateix és una frase ben coneguda. Però, cal un esforç de pensar, de voluntat i sobretot també de silenci. Ara bé, probablement, una persona es pot desviar de si mateixa i anar per altres camins, quan creu conèixer-se de forma perfecta. No heu sentit frases com aquestes: Jo no sóc així. I acaba de fer-ne una de grossa. O ha tingut una reacció que no s’esperava de si mateix.O conèixer-se bé és per a altres no canviar mai. Això ho podem trobar en moltes parelles. Passats uns mesos, uns anys o molts anys de relació, un dels dos canvia, madura. L’altra exclama:“Jo sóc el mateix de fa trenta anys. És l’altra que ha canviat.” I aleshores comencen els problemes o dificultats de relació de parella. I el llenguatge té molta importància per expressar de forma digna el que un sent.Què irònic és, diu un autor, que precisament per mitjà del llenguatge, de les paraules, una persona pugui degradar-se per sota d’allò que el llenguatge no té. Aquestes paraules també ens donen a comprendre que no únicament parlem amb paraules sinó també el llenguatge corporal que és una altra forma de conèixer-se. I això ho copsen millor els altres que un mateix. Per tant, un no acaba mai de conèixer-se prou a si mateix. És un treball continu. Demana pensar, reflexionar. I, a vegades, saber fer una consulta davant un moment de crisi. No per això vol dir que una persona estigui desequilibrada. Indica tot el contrari. Els moments de crisi són moments adequats, malgrat tot el dolor, renúncies, lluites interiors com exteriors que hom ha de fer, per conèixer-se, créixer i madurar. L’evolució de l’interior d’una persona és la forma natural d’anar-se coneixent. Sense mai oblidar que un gran home o una gran dona i madurs són aquells que mai perden el seu cor de nen o nena. 
