Divendres passat, el Clap va acollir un d’aquells concerts que deixen bocabadats a qualsevol. Els responsables de l’espectacle van ser la formació The League Of The Crafty Guitarists, un grup totalment peculiar que agafa les rendes de la guitarra d’una manera mai vista.
La formació està integrada per una quinzena de músics d’arreu del món, tots ells amb guitarra electro-acústica i formen una gran orquestra amb veus diverses. La afinació de les guitarres, que no segueix el mètode estàndard, dóna al grup una sonoritat totalment singular. Però no recau pas aquí el mèrit de la formació. The League Of The Crafty Guitarists van demostrar sobretot que saben treure tot el suc de la guitarra, fent d’acompanyament, de melodia, de bases, i tot el que sigui possible d’imaginar. El repertori, obert a tots els estils, va comptar amb constants moments d’improvització on no van ser tan sols uns solistes els que oferien un solo, sinó que es van combinar tots els instrumentistes per obtenir un resultat realment espectacular.
Durant el concert hi va haver també un torn de preguntes, i els assistents no van dubtar en preguntar tota mena de dubtes sobre el funcionament d’aquesta tan peculiar orquestra.
El director actual de la formació, l’argentí Hernán Núñez, va afirmar que un dels secrets de l’èxit del grup és la constant renovació dels seus músics. Això, segons el director, fa que la formació mai s’estanqui i evolucioni constantment. A més, Nuñez va sorprendre a tothom en afirmar que la majoria dels músics no saben llegir partitures, sinó que tot funciona a través de l’oïda i la memòria, un mèrit tenint en compte l’alt nivell de tècnica que va demostrar la formació.Un projecte visionariAquest peculiar ensemble de guitarres es va formar el 1986 de la mà de Robert Fripp, de King Crimson. Des de llavors la banda ha tingut diversos directors i ha editat 4 discos. The League Of The Crafty Guitarists ha fet gires per Sudamèrica, Europa i recentment ha estat als Estats Units. Divendres passat van demostrar al Clap que l’èxit és totalment merescut, encara que només sigui pel seu atreviment en l’experimentació musical.
