Disfresses i el millor mestissatge a la festa de Carnestoltes del Clap

La sala mataronina acull Nour i Fufü-ai en el seu concert de carnaval

El passat dissabte, i coincidint amb la festa de Carnestoltes, la Sala Clap va oferir un doble concert amb dos dels exponents del mestissatge al nostre país: Nour i Fufü-ai. A falta d’un ball popular a la ciutat, l’oferta del clap, gratuïta, es va convertir en un bon sucedani de la festa. Aquesta, tot i que va començar sense apenes públic es va anar animant mica en mica fins a convertir-se en un autèntic ball de carnestoltes. Amb gairebé una hora de retard els Fufü-ai van estrenar el concert. La falta de públic va fer que el grup mestís comencés a mig gas, sense acabar d’enganxar al públic. Tot i així, poc a poc la sala es va anar omplint i amb les primeres disfresses a la sala el grup també es va anar animant. Els Fufü-ai, amb antics membres de grups com Dusminguet o Color Humano, van oferir un concert on es van poder sentir temes en francès, anglès o castellà i amb un estil mestís podríem dir que molt “afrancesat”, tant pel que fa a la sonoritat com en les melodies.

 

Els segons en actuar van ser els Nour. Aquest grup de Barcelona va sortir a l’escenari amb les piles totalment carregades i realment van saber contagiar l’energia al públic, que mica en mica va anar creixent i gaudint de la festa. El grup va presentar el seu últim disc, Pepier Mullat, un treball de mestissatge autèntic. Del calalà al castellà, passant pel francès, els Nour no tenen problemes en passar d’un estil a l’altre, sempre amb uns tocs molt aràbics. Tot plegat encapçalat de l’ex-cantant de Cheb Balowsky, que amb la seva energia  aconsegueix convertir qualsevol concert en una autèntica festa.Nit de cabaretA falta d’un ball popular a la ciutat, la proposta del Clap, que va oferir el doble concert de manera gratuïta, es va convertir en el millor sucedani de la festa de carnaval. La resposta del públic va ser bastant positiva i de fet, durant la nit es van poder veure moltíssimes disfresses. Els mateixos treballadors del Clap es van vestir al més pur estil de cabaret. Tot i que la festa no va ser ni de bon tros un acte popular, podríem dir que com a alternativa, va convèncer bastant.